Un Vallès ple d’històries a

Diumenge mandrós. El sol semblava tenir problemes per sortir del seu niu per la serra de Llevant. Però s’acabà llevant. També en Jaume de Palou que, de la finestra estant, va remugar unes paraules indesxifrables contemplant una tímida però amenaçant gebrada sobre els conreus del seu mas. La Maria Rosa, la seva dona, ja havia sortit a recollir els ous de les gallines i a treure aigua del pou més fred de novembre. S’apressaren a arribar puntuals a la missa de vuit a Sant Julià de Palou. “Noi, em tens farta de tant córrer! Què no podíem venir a la missa de dotze com cada diumenge!?”. Les intencions d’en Jaume eren unes altres: aquella era una jornada per voltar, votar i mirar, encuriosit, el curs de la democràcia. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

 

“Les vinyes lacetanes de la Hispània són famoses per la gran quantitat de vi que d’elles s’obté, però els de la Lauronense ho són per la finor del vi que produeixen”. Un vi exquisit. Així ho va escriure fa quasi dos mil anys Plini el Vell (24-79 d.C.), gran historiador i naturalista romà. Si els déus de l’Olimp haguessin de triar el seu elixir predilecte, potser tindrien en compte aquell manantial verd-roig a migdia del Monte Signi, el nostre Montseny. Un petit país de plana i muntanyetes on, entre carena i carena, esclata un mosaic de colors tardorals que saluden el pas dels núvols. Lauro… El nostre Vallès. O una part d’ell. Els millors tastadors de vi de la Roma imperial, com el mateix Plini, així ho van apreciar. Aquesta és la història d’una comarca el paisatge de la qual avui dia poc fa intuir que fou terra de vins… Vins que, fa dos mil anys, arribaren fins a les millors taules de Roma. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

Un crit esfereïdor sotragà la quietud del nostre esperit. Els meus amics s’esglaiaren i feren dues passes enrere. Al davant del roure martinenc centenari que mena l’accés a la font del Ràdium, ben cobert per un frondós bosc de ribera que no permet veure la natura més enllà de les escorces dels seus arbres, vam trobar-nos en l’abisme intemporal. “Això és Granollers o el Parc Juràssic d’Spielberg?”, em preguntaren els meus acompanyants, agafats de la mà mirant de combatre l’ensurt. Un rugit desconegut ens havia apartat de la nostra relaxada conversa tot endinsant-nos en les profunditats més feréstegues de la capital. Vaig esclatar a riure: “Granollers seria el millor Parc Juràssic per a Spielberg!”. Sobtadament, un anònim gos de proporcions considerables arrencà a córrer bosc enllà. Aquesta era tota l’amenaça juràssica per als meus amics i un servidor. La història, ben veritable, d’una criatura –no del Juràssic, sinó del Miocè– de fa deu milions d’anys que havia anat a parar allà, havia posat en alerta a aquells imprudents caminants que vorejaven un dels espais més fascinants i oblidats al cor del Vallès. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

 

Catalunya, any 1149. En algun lloc perdut del bisbat de Vic. “Els camins que menen l’accés a Déu són veritablement inescrutables”, barrinava fra Riquer fent ziga-zagues per uns feréstecs corriols que descendien per damunt de la cinglera d’en Bertí. El monjo feia via cap a un sot que tenia una balma per església i un esbojarrat torrent d’aigua com a primera font de vida. “Ves quin lloc tan inhòspit per anar-hi a parar! Un sot!”, sentencià. S’arrossegava sobre el seu hàbit, amb les vores de baix totalment estripades de tant traginar. L’ase que l’acompanyava, carregat de queviures i eines, semblava inquirir el seu amo amb la mirada obedient. Fra Riquer s’aturà, s’encarà a l’animal i exclamà: “Prior de Sant Miquel del Fai! Ves quina cosa de manar. Allà només hi ha dones d’aigua…!”. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

Recordo que de ben petit una companya de l’escola em va etzibar “Visc al Lledoner!” i a mi se’m quedà un esguard de badoc: “Marta: a on és això?”, vaig preguntar-li encuriosit. “Mmm… És un poble! Troba’l al mapa si pots”, respongué entremaliada, endevinant la meva completa ignorància i ferint el meu orgull d’infant… “Vius en un arbre?”, vaig contraatacar. Per als canovellins que anàvem a escola a Granollers se’ns feia una mica complicat això d’entendre les alegres tensions territorials del petit univers granollerí: “Et dic que és un poble: busca’l!”. “No diguis mentides, Marta!”. Però la Marta no mentia pas: enguany s’acompleixen noranta anys de la pèrdua de la independència lledonerenca o, més aviat, de la fi de la seva llarga pertinença a Corró d’Avall i les Franqueses. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

 

Tres turons fan una serra. Quatre pins un bosc espès. Cinc quarteres… massa terra! Les Corrandes d’exili de Pere Quart (1899-1986) amb el seu vers icònic Com el Vallès no hi ha res (recollit de la tradició popular dels dos Vallès) ha estat, des de fa dècades, la millor apologia de la petita pàtria vallesana. Talment com el poemari Cementiri de Sinera d’Espriu, serà per sempre la gran apologia arenyenca. En l’etern caminar dels homes i les dones, però, hi ha una voluntat imperible de renovar les promeses d’estima a la pròpia contrada, inculcant de pares a fills el valor de les llavors sembrades a la terra fresca que ens sosté. Així que sí, en veritat, com el Vallès no hi ha res… res com tornar a aixecar-se i tornar a carenejar amunt i avall, turó sobre turó, pi rere pi, quartera a quartera… fins a tornar a copsar el valor d’una terra on cada turó, cada pineda i cada quartera es magnifica, fins a completar una visió particular del país i del món: la nostra. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

“Han segrestat l’alcalde! Han segrestat l’alcalde!” El fill petit de Can Ninou corria eixerit pel Camí Ral de Granollers, agitat i emocionat, proclamant als quatre vents una notícia trasbalsadora. L’impacte de l’anunci amagava una veritat encara més fosca i tràgica per a la capital vallesana: diversos morts i encara més ferits, fins a trenta-tres granollerins segrestats i nombroses cases i terres cremades. Els carlins havien saquejat Granollers. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

 

Fou en altre temps, en dies potser més reposats i sense el pànic a la prima de risc, que els homes i les dones del Vallès, que no tenien cap noció de vallesanitat com l’entenem avui dia, però sí un fort sentit de la territorialitat, van elevar els seus pensaments al cel sense deixar de mirar la terra i van llegar per a la posteritat un dels itineraris prehistòrics més suggeridors de la nostra rodalia. La popularment coneguda com a ‘Ruta prehistòrica de la Roca del Vallès’ és, en realitat, un impactant aplec d’una desena de monuments megalítics erigits cap al final del Neolític, a l’entorn del 2.000 a.C. Una ruta que ens introdueix en els contorns del Parc Natural de la Serralada Litoral. A més, el caminant pot descobrir un poblat ibèric, al Turó Gros de Céllecs, que fou habitat fins al segle III a.C i que ofereix una vista de transició cap al Maresme. De camí, podem obtenir algunes de les panoràmiques més espectaculars del Vallès i la plana del Congost-Mogent, amb una inusual vista des del llevant de la comarca. I, enmig del bosc, un dels grans tresors: les úniques pintures rupestres d’època prehistòrica que hi ha al Vallès Oriental. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

 

“Grandíssims són los danys que ocasiona la guerra”. Tomàs Palmerola, impecable dominic de brillant hàbit, no parava de donar-li voltes a la frase. Anava d’una banda a l’altra de la capella i desfeia les seves passes de retorn al pòrtic del santuari per contemplar, entre la terra i el cel, la deprimida plana vallesana: “Los poetes antics deien que la guerra l’enviava des de l’infern la més cruel de les fúries”, murmurava el clergue mentre dirigia la mirada cap a la Granollers emmurallada, enmig d’uns camps erms que havien acabat la sega com bonament havien pogut. “Ah, Senyor… Quant durarà aquesta guerra…?”. És l’estiu de 1712 i el frare dominic rector del santuari de Bellulla està a punt de lliurar al censor, fra Jacint Turull, el manuscrit de la seva obra La perla del Vallès. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

 

Som una comarca ben singular i començar a parlar d’ella per donar rumb a aquesta nova secció no és una missió gens senzilla… Els homes i les dones d’aquest racó de món han mesurat el pas del temps esbrinant la velocitat dels núvols que solcaven com vaixells l’acolorit mar de la plana vallesana i fitant els canvis cromàtics de les carenes que ondulaven el territori. En Jaume, de Palou, quan era petit i encara no acompanyava el pare als mercats, estava convençut que el Vallès era tot el món que existia. Allò era fantàstic: una explicació absolutament versemblant i fàcil per a la complexitat de la vida. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)