crònicahistòria
Història

Històries: Caminant entre mastodonts (NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

Un crit esfereïdor sotragà la quietud del nostre esperit. Els meus amics s’esglaiaren i feren dues passes enrere. Al davant del roure martinenc centenari que mena l’accés a la font del Ràdium, ben cobert per un frondós bosc de ribera que no permet veure la natura més enllà de les escorces dels seus arbres, vam trobar-nos en l’abisme intemporal. “Això és Granollers o el Parc Juràssic d’Spielberg?”, em preguntaren els meus acompanyants, agafats de la mà mirant de combatre l’ensurt. Un rugit desconegut ens havia apartat de la nostra relaxada conversa tot endinsant-nos en les profunditats més feréstegues de la capital. Vaig esclatar a riure: “Granollers seria el millor Parc Juràssic per a Spielberg!”. Sobtadament, un anònim gos de proporcions considerables arrencà a córrer bosc enllà. Aquesta era tota l’amenaça juràssica per als meus amics i un servidor. La història, ben veritable, d’una criatura –no del Juràssic, sinó del Miocè– de fa deu milions d’anys que havia anat a parar allà, havia posat en alerta a aquells imprudents caminants que vorejaven un dels espais més fascinants i oblidats al cor del Vallès. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: