Un Vallès ple d’històries a
Un crit esfereïdor sotragà la quietud del nostre esperit. Els meus amics s’esglaiaren i feren dues passes enrere. Al davant del roure martinenc centenari que mena l’accés a la font del Ràdium, ben cobert per un frondós bosc de ribera que no permet veure la natura més enllà de les escorces dels seus arbres, vam trobar-nos en l’abisme intemporal. “Això és Granollers o el Parc Juràssic d’Spielberg?”, em preguntaren els meus acompanyants, agafats de la mà mirant de combatre l’ensurt. Un rugit desconegut ens havia apartat de la nostra relaxada conversa tot endinsant-nos en les profunditats més feréstegues de la capital. Vaig esclatar a riure: “Granollers seria el millor Parc Juràssic per a Spielberg!”. Sobtadament, un anònim gos de proporcions considerables arrencà a córrer bosc enllà. Aquesta era tota l’amenaça juràssica per als meus amics i un servidor. La història, ben veritable, d’una criatura –no del Juràssic, sinó del Miocè– de fa deu milions d’anys que havia anat a parar allà, havia posat en alerta a aquells imprudents caminants que vorejaven un dels espais més fascinants i oblidats al cor del Vallès. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)
Historiant, historiant... 