Fragmenta publicarà, aquest 25 de maig, en català i en castellà, el llibre Història dels papes, en el qual el professor Diego Sola explica les fases històriques de la que «és, potser —juntament amb la casa imperial japonesa—, la institució vigent més antiga del món». Ho fa amb un discurs àgil, fresc i amè.
Diego Sola, que és doctor en història moderna i professor a la Universitat de Barcelona, divideix Història dels papes en tres grans blocs. En primer lloc explica la creació d’aquesta figura i el seu desenvolupament inicial fins a l’edat mitjana. En un segon capítol presenta la crisi del model anterior de la institució, des del Renaixement fins a la Il·lustració. Finalment mostra el papat des d’aleshores als nostres dies. L’obra conté també la relació completa de papes amb la durada del seu pontificat i un índex històric.
L’obra, que es publica a la col·lecció «Introduccions», és rigorosa i «sense cap mena de concessió a l’apologètica», creu Ignasi Moreta, editor de Fragmenta. «Les històries dels papes constitueixen en si mateixes tot un gènere. En el fons, estem parlant d’una història d’Europa a través de la institució papal. En aquest cas, a més d’explicar la història dels papes des d’una lectura contemporània, podem dir que és la primera obra en català que s’adscriu a aquest gènere», ha continuat. A Història dels papes, Diego Sola, a més, «fa un interessant excurs per explicar la vinculació de Catalunya amb el papat, per exemple a través de la figura d’Adrià VI, que havia sigut bisbe de Tortosa», ha conclòs l’editor.
Diego Sola (Granollers, 1988) és doctor en història moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on actualment és professor lector i director del màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX). Els seus principals interessos han sigut l’estudi de l’espiritualitat i la cultura religiosa a l’època moderna, les transferències culturals en època moderna i la història dels missioners ibèrics a Àsia. De fet, la seva tesi doctoral, El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia (Publicacions de la Universitat de Barcelona i Institut Confuci de Barcelona, 2018), ja versava sobre aquestes qüestions. La Història dels papes que Fragmenta edita ara no és la primera incursió de Sola en el camp de la divulgació de la història de les religions. L’any 2017 ja va publicar Europa se desangra. Las guerras de religión (Bonalletra Alcompás – EMSE).
Aquest dimarts 22 d’octubre serem a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) impartint amb la companya Dra. Esther Jiménez Pablo (UCM) la sessió del II Curso de historia del pensamiento mexicano. El curs està organitzat conjuntament per la UAM i la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).
El Papat és una de les institucions més antigues del planeta i té una història tan apassionant com controvertida, marcada pel caràcter i el carisma dels dos-cents seixanta-sis homes que han ocupat el tron de Sant Pere, però també d’aquells altres homes, dones i grans nissagues familiars que han viscut a l’ombra dels papes. Les lluites de poder així com els grans debats teològics i doctrinals han marcat la història que, a través dels processos fonamentals i els protagonistes clau, presentarem aquest curs.
Bartolomé Carranza (Miranda de Arga, Navarra, 1503 – Roma, 1576) va ser una de les figures més influents i alhora més silenciades de la Castella de mitjans del segle XVI. Un home que ho va ser tot, arribant a primat de l’Església hispànica com a arquebisbe de Toledo, proper al rei-emperador Carles i que, no obstant això, víctima de les envejes dels que no volien un home de fe compromesa i d’independència de criteri al capdavant de l’Església d’Espanya, va acabar empresonat i condemnat per heretgia. En una època de divisió i conflictes religiosos, l’arquebisbe Carranza va ser acusat de filoluterà encara que ell, catòlic convençut, simplement defensava -en sintonia amb Erasme de Rotterdam- una religiositat més personal i cristocèntrica. Aquesta letrilla, rimes escrites a Roma durant el captiveri a la cel·la de 
Historiant, historiant... 