Destacat

Novetat 2022: Història dels papes / Historia de los papas

Fragmenta publicarà, aquest 25 de maig, en català i en castellà, el llibre Història dels papes, en el qual el professor Diego Sola explica les fases històriques de la que «és, potser —juntament amb la casa imperial japonesa—, la institució vigent més antiga del món». Ho fa amb un discurs àgil, fresc i amè.

Diego Sola, que és doctor en història moderna i professor a la Universitat de Barcelona, divideix Història dels papes en tres grans blocs. En primer lloc explica la creació d’aquesta figura i el seu desenvolupament inicial fins a l’edat mitjana. En un segon capítol presenta la crisi del model anterior de la institució, des del Renaixement fins a la Il·lustració. Finalment mostra el papat des d’aleshores als nostres dies. L’obra conté també la relació completa de papes amb la durada del seu pontificat i un índex històric.

L’obra, que es publica a la col·lecció «Introduccions»,  és rigorosa i «sense cap mena de concessió a l’apologètica», creu Ignasi Moreta, editor de Fragmenta. «Les històries dels papes constitueixen en si mateixes tot un gènere. En el fons, estem parlant d’una història d’Europa a través de la institució papal. En aquest cas, a més d’explicar la història dels papes des d’una lectura contemporània, podem dir que és la primera obra en català que s’adscriu a aquest gènere», ha continuat. A Història dels papes, Diego Sola, a més, «fa un interessant excurs per explicar la vinculació de Catalunya amb el papat, per exemple a través de la figura d’Adrià VI, que havia sigut bisbe de Tortosa», ha conclòs l’editor.

Diego Sola (Granollers, 1988) és doctor en història moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on actualment és professor lector i director del màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX). Els seus principals interessos han sigut l’estudi de l’espiritualitat i la cultura religiosa a l’època moderna, les transferències culturals en època moderna i la història dels missioners ibèrics a Àsia. De fet, la seva tesi doctoral, El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia (Publicacions de la Universitat de Barcelona i Institut Confuci de Barcelona, 2018), ja versava sobre aquestes qüestions. La Història dels papes que Fragmenta edita ara no és la primera incursió de Sola en el camp de la divulgació de la història de les religions. L’any 2017 ja va publicar Europa se desangra. Las guerras de religión (Bonalletra Alcompás – EMSE).

Jornada de recerca “Escaladei i Montalegre: dues cartoixes de la Catalunya medieval i moderna” (15 de novembre)

Per segon any consecutiu, un grup d’estudiosos que treballen sobre la Cartoixa des d’una perspectiva multidisciplinar (història, diplomàtica, literatura, història de l’art…) es reuneixen en una trobada on es tractaran diverses temàtiques de les dues grans cartoixes catalanes al llarg de les èpoques medieval i moderna: Escaladei i Montalegre.

Aquí us deixo el programa complet:

Programa complet en PDF (enllaç).

Aquest grup de recerca neix d’una necessitat. Entre els ordes religiosos principals de la història occidental, la Cartoixa, fundada per Bru de Colònia el 1084, ha estat dels menys estudiats. El motiu principal que tradicionalment s’ha explicat per a la manca d’una història i una recerca consolidada ha estat la naturalesa i idiosincràsia tancada, aïllada, del món cartoixà, un orde de monjos ermitans que en mil anys d’existència gairebé no ha patit canvis en la seva forma de vida.

El Grup d’Estudis Cartoixans vinculat a la Universitat de Barcelona (GEC-UB) va néixer amb l’objectiu d’aprofundir en la recerca de temes cartoixans des d’una perspectiva interdisciplinar, amb una atenció a l’estudi de la història, l’espiritualitat, l’art i la cultura generada pel món cartoixà en els territoris de l’antiga Corona catalano-aragonesa, des del seu primer arrelament fins als temps actuals.

Les missions a “II Curso de historia del pensamiento mexicano” (22 d’octubre)

Aquest dimarts 22 d’octubre serem a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM) impartint amb la companya Dra. Esther Jiménez Pablo (UCM) la sessió del II Curso de historia del pensamiento mexicano. El curs està organitzat conjuntament per la UAM i la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM).

MISIONES Y PROPAGANDA FIDE
Dr. Diego Sola (Universitat de Barcelona)
Dra. Esther Jiménez (Universidad Complutense de Madrid)

La monarquia hispànica va unificar políticament els territoris que avui conformen Mèxic, Espanya i Filipines. Després del fracàs de la incorporació de la Xina i el Japó, l’arxipèlag Magallanes es va convertir en un àmbit d’apilament comercial del que els grans beneficiaris van ser els comerciants mexicans. A més de productes comercials, el galió que anualment unia els ports de Manila i Acapulco, va transportar en una i altra direcció persones, idees, llibres, sabers i sabors. Especialistes i acadèmics d’ambdós costats de l’Atlàntic abordaran la història compartida entre Espanya, Mèxic i les Filipines a través de 9 lliçons que s’impartiran el proper mes d’octubre de 2019 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universidad Autónoma de Madrid.

Col·laboren en l’organització d’aquest curs la Universidad Autónoma de Madrid, a través
del Vicerectorat d’Internacionalització, la Facultat de Filosofia i Lletres, el Instituto Universitario La Corte en Europa, el Máster en Pensamiento Español e Iberoamericano y el Doctorado en Estudios Hispánicos: Lengua, Literatura, Historia y Pensamiento; i per part de la Universidad Nacional Autónoma de México: el Centro de Estudios Mexicanos de la UNAM en España (UNAM-España) i l’Instituto de Investigaciones Históricas.

Enllaç al fulletó del curs (cliqueu-hi).

Curs “Entre la fe i el poder: una història dels papes” (AUGG)

Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Universitat de Barcelona.

Auditori Casa del Mar, 16, 17 i 18 de juliol, de 10 a 11 h.

A càrrec de Diego Sola, professor del Departament d’Història i Arqueologia de la UB

Resultat d'imatges de TRONO DE SAN PEDROEl Papat és una de les institucions més antigues del planeta i té una història tan apassionant com controvertida, marcada pel caràcter i el carisma dels dos-cents seixanta-sis homes que han ocupat el tron de Sant Pere, però també d’aquells altres homes, dones i grans nissagues familiars que han viscut a l’ombra dels papes. Les lluites de poder així com els grans debats teològics i doctrinals han marcat la història que, a través dels processos fonamentals i els protagonistes clau, presentarem aquest curs.

Inscripcions i més informació, aquí.

Curs “Història espiritual d’Occident (segles XV-XX)”

El curs d’extensió Història espiritual d’Occident (segles XV-XX) s’adreça a estudiants de grau i públic en general amb l’objectiu d’oferir una formació en història de la cultura religiosa del món occidental des de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement fins a principis del segle XX. El curs es compon de sessions teòriques amb seminaris d’aprofundiment que serveixen de formació complementària, alhora necessària, per a estudiar l’evolució de la religiositat i les seves formes. L’alumnat treballarà, autònomament, un conjunt de materials bibliogràfics posats a la seva disposició mitjançant el Campus Obert.

Temes

  1. Fonaments de l’espiritualitat occidental: entre la fe i el logos. [1 sessió] Dr. Albert Viciano
  2. Espiritualitat i societat a l’Occident baixmedieval. [1 sessió] Dra. Araceli Rosillo
  3. Devotio moderna i nous plantejaments espirituals. [2 sessions]
    Sessió A: Kempis i la imitació de Crist. Dra. Mariela Fargas
    Sessió B: De l’espiritualitat evangèlica d’Erasme als Exercicis ignasians. Dr. Diego Sola
  4. Les grans reformes del Cinc-cents. [1 sessió]. Dr. Miquel Àngel Martínez Rodríguez
  5. L’Església romana i el projecte de caput mundi. [1 sessió] Dr. Diego Sola
  6. La nova espiritualitat tridentina. [2 sessions]
    Sessió A: La Segona Escolàstica i les Summae de sagraments. Dra. Mariela Fargas
    Sessió B: Culte i espiritualitat després de Trento. Dr. Diego Sola
  7. La vida religiosa femenina a l’edat moderna. [2 sessions]
    Sessió A: Els camins de l’espiritualitat femenina. Dra. M. Àngels Pérez Samper
    Sessió B: Santedat femenina en temps del Barroc. Dra. Montserrat Molina
  8. Moviments teològics i espirituals dels segles XVII i XVIII. [1 sessió] Dr. Miquel Àngel Martínez Rodríguez
  9. Il·lustració: fides, ratio i religió natural. [1 sessió] Dr. Diego Sola
  10. Els debats i conflictes teològics en la societat de masses: 1800-1914. [1 sessió] Dr. Diego Sola

Seminaris d’aprofundiment

Seminari d’aprofundiment (I): la Bíblia com a font d’estudi. Llic. Ma Luisa Melero
Seminari d’aprofundiment (II): les dones a la Bíblia. Dra. Rosa Ribas
Seminari d’aprofundiment (III): Ortodòxia i heretgies tardoantigues: les grans lluites teològiques. Dr. Carles Buenacasa
Seminari d’aprofundiment (IV): Bíblia i Art. Dra. Rosa Ribas

Cal matricular-se a la Secretaria d’Estudiants i Docència de la Facultat de Geografia i Història o bé en aquest enllaç: inscripcions. Preu de matrícula: 40 euros.

Curs “Històries connectades: creences, mites i llegendes entre Orient i Occident”

Curs Gaudir UB per al primer trimestre del curs 2019-2020.

Des dels inicis de la història, homes i dones han observat l’univers i el seu entorn des d’una perspectiva mítica i transcendent, alhora que imaginaven com devia ser el món d’ultratomba o la llar dels déus. En paral·lel a la construcció del pensament mític, va néixer la consciència històrica, que durant mil·lennis ha conviscut amb el pensament religiós i mitològic.

Aquest curs proposa un viatge a imperis i civilitzacions d’època antiga, medieval i moderna des d’una “perspectiva connectada”, posant la mirada en les característiques de les seves cosmovisions, creences i mites, molts de construïts sobre la vida de personatges històrics.

Programa

1. Introducció. Pensament mític i pensament històric
2. El pensament espiritual a l’antic Egipte, clau de volta de la civilització faraònica (I): conceptes generals, deïtats, cosmogonies
3. El pensament espiritual a l’antic Egipte, clau de volta de la civilització faraònica (II): conceptes vinculats al món d’ultratomba
4. La història i la llegenda connectades, o quan el mite esdevé «realitat»: forjant la visió historicomítica de Cleòpatra VII, última reina del Nil
5. Els dotze olímpics: les concepcions mitològiques de la Grècia clàssica
6. Religió i poder: auguris, oracles i rituals religiosos com a estratègies per a la legitimació del poder polític
7. Història i mites al Pròxim Orient i la Mediterrània oriental (I): Solimà, el sultà just
8. Història i mites al Pròxim Orient i la Mediterrània oriental (II): el mite del nou Alexandre otomà
9. Història i mites al Pròxim Orient i la Mediterrània oriental (III): el mite del segon Salomó
10. El món americà: creences i cosmogonies precolombines

Professorat

Dr. Diego Sola, professor de l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona

Dra. Elisabeth Garcia i Marrasé, gestora cultural del Museu Egipci de Barcelona i membre del Grup d’Estudis d’Història del Mediterrani Occidental de la Universitat de Barcelona

Dr. Carles Buenacasa, professor de l’Àrea d’Història Antiga i Història d’Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona

Dra. Sinem Eryilmaz, investigadora del projecte europeu Conversion, Overlapping Religiosities, Polemics and Interaction

Dra. Meritxell Tous, professora de l’Àrea d’Història Antiga i Història d’Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona

Cliqueu el targetó de sota per a més informació i inscripcions!

L’expansió europea a l’Àsia (3 d’abril)

Dimecres 3 d’abril, a les 19 h, conferència sobre l’expansió europea a l’Àsia dins del cicle de conferències Política i religió VII: “Geopolítica, economia i religió”, organitzat per la Fundació Joan Maragall, el CEHI i les seccions d’Història Medieval i Moderna i d’Història Contemporània de la UB:

“Darrere dels herois d’aquella edat dels descobriments es movien com forces impulsives els negociants; també aquest primer impuls heroic cap a la conquesta d’un món partia de forces molt terrenals. Al principi eren les espècies…”. Stefan Zweig, Magallanes. L’home i la seva gesta, 1938.

Conferència “Cuando España quiso conocer China” (Casa Asia-Madrid, 5 de març)

El proper dimarts 5 de març, amb Florentino Rodao (blog), serem a Casa Asia de Madrid (enllaç) per parlar de Juan González de Mendoza, protagonista del llibre El cronista de China (Edicions UB-Institut Confuci, 2018). El relat parteix de l’èxit extraordinari que va obtenir la Historia del Gran Reino de la China, obra de fra Juan González de Mendoza, al segle XVI: se’n van fer una trentena d’edicions i fou traduïda a diversos idiomes. Felip II, senyor d’un imperi que anava des dels dominis espanyols a Amèrica fins a l’Índia portuguesa, anhelava convertir el Celeste Imperi en un paradís cristià sota la seva protecció. És per això que va enviar una missió de frares agustins per acordar una aliança amb l’emperador de la Xina. Per acomplir la missió, González de Mendoza va dur a terme la ingent tasca d’aplegar notícies sobre la història, la geografia i les tradicions a fi de conèixer la sofisticada complexitat de la civilització xinesa.

“Cuando España quiso conocer China. Conversación sobre Juan González de Mendoza, El cronista de China

Paraules de benvinguda:
Carmen Díez Orejas, directora adjunta del Centro Casa Asia-Madrid

Participen:
Florentino Rodao, Catedràtic acreditat de la Universidad Complutense de Madrid i director del GEINTEA (Grupo de Estudios de Interacciones: Europa-Asia). Autor, entre d’altres llibres, de La soledad del país vulnerable. Japón desde 1945 (Crítica)

Diego Sola, professor de la Universitat de Barcelona. Autor de El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia (Edicions UB)

Més informació: https://www.casaasia.es/actividad/detalle/220970-conferencia-cuando-espana-quiso-conocer-china-conversacion-sobre-juan-gonzalez-de-mendoza

Bellulla: història, culte i devoció d’un santuari vallesà desaparegut

Conferència dins del curs d’història “El Vallès: de l’edat mitjana a la moderna”. Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell), dimecres 31 d’octubre a les 18:31 (vegeu programa complet del curs en aquest enllaç).

Bellulla: història, culte i devoció d’un santuari vallesà desaparegut

A càrrec de Diego Sola (Universitat de Barcelona – Centre d’Estudis de Granollers)

Durant més de cinc-cents anys la Mare de Déu de Bellulla (pronunciat Viluia pels habitants de la zona, els vallesans de l’època i encara pels canovellins d’avui) va ser una de les marededéus més estimades de Catalunya. El seu santuari, situat a la capçalera d’un turó de Canovelles que avui coneixem com a Bellulla, va ser objecte de peregrinació de vallesans i catalans vinguts d’arreu que acudien a aquesta advocació de la Verge Maria per sanar malalties vinculades amb la vista. La primera capella és documentada el 1279 però no fou fins a l’època moderna, quan els dominicans es van fer càrrec del santuari, que el culte a Santa Maria de Bellulla va difondre’s més enllà del Vallès. La desamortització de 1835 va acabar amb l’esplendor de l’indret, del que avui en queda l’església i una gran casa convertida en finca particular, mentre que la talla d’origen romànic resta desapareguda. Amb aquesta presentació proposem un viatge a les fonts i llibres devocionals que expliquen la història, el culte i la devoció d’un santuari vallesà desaparegut.

És millor parlar o callar?

Son hoy muy odiosas
qualesquier verdades
y muy peligrosas
las habilidades
y las necedades
se suelen pagar caro.
El necio callando
parece discreto
y el sabio hablando
se verá en aprieto.
Y será el efeto
de su razonar
acaescerle cosa
que aprende a callar.
Conviene hacerse
el hombre ya mudo,
y aun entontecerse
el que es más agudo
de tanta calumnia
como hay en hablar:
sólo una pajita
todo un monte prende
y toda palabrita
que el necio no entiende
gran fuego prende;
y, para se apagar,
no hay otro remedio
si no es con callar.

Bartolomé Carranza (Miranda de Arga, Navarra, 1503 – Roma, 1576) va ser una de les figures més influents i alhora més silenciades de la Castella de mitjans del segle XVI. Un home que ho va ser tot, arribant a primat de l’Església hispànica com a arquebisbe de Toledo, proper al rei-emperador Carles i que, no obstant això, víctima de les envejes dels que no volien un home de fe compromesa i d’independència de criteri al capdavant de l’Església d’Espanya, va acabar empresonat i condemnat per heretgia. En una època de divisió i conflictes religiosos, l’arquebisbe Carranza va ser acusat de filoluterà encara que ell, catòlic convençut, simplement defensava -en sintonia amb Erasme de Rotterdam- una religiositat més personal i cristocèntrica. Aquesta letrilla, rimes escrites a Roma durant el captiveri a la cel·la de Castel Sant’Angelo, la fortalesa dels papes a la Ciutat Santa, retraten l’home brillant i savi que es pregunta allò que és, avui com ahir, tant o més vigent: qui vol saber la veritat? És millor parlar o bé callar? En temps de ferotges rotunditats, quan es deixa poc marge al dubte, on la gamma de colors es simplifica, les seves paraules ressonen tan actuals que semblen escrites per a l’home i la dona d’avui. En realitat, la humanitat no ha canviat tant. Per a tots parlar ens resulta fàcil. Callar, una mica menys fàcil. Pensar… exercici agosarat.