crònicahistòria
Història

Apologia del Vallès (NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

 

Tres turons fan una serra. Quatre pins un bosc espès. Cinc quarteres… massa terra! Les Corrandes d’exili de Pere Quart (1899-1986) amb el seu vers icònic Com el Vallès no hi ha res (recollit de la tradició popular dels dos Vallès) ha estat, des de fa dècades, la millor apologia de la petita pàtria vallesana. Talment com el poemari Cementiri de Sinera d’Espriu, serà per sempre la gran apologia arenyenca. En l’etern caminar dels homes i les dones, però, hi ha una voluntat imperible de renovar les promeses d’estima a la pròpia contrada, inculcant de pares a fills el valor de les llavors sembrades a la terra fresca que ens sosté. Així que sí, en veritat, com el Vallès no hi ha res… res com tornar a aixecar-se i tornar a carenejar amunt i avall, turó sobre turó, pi rere pi, quartera a quartera… fins a tornar a copsar el valor d’una terra on cada turó, cada pineda i cada quartera es magnifica, fins a completar una visió particular del país i del món: la nostra. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: