Novetat 2022: La presència cartoixana a Catalunya (segles XII-XX)

La Cartoixa, la gran desconeguda

La Cartoixa és una gran desconeguda. Això és així perquè quan es pensa en els cartoixans i els monestirs que els acullen, venen al cap les imatges del silenci i de la solitud que els permeten experimentar la seva espiritualitat. I tanmateix, la Cartoixa és molt més que aquest recolliment que implica l’eremitisme.  

 Aquest llibre d’història, en forma de recull d’articles de recerca, contribueix -de manera rellevant-, a  donar-la a conèixer i a valorar justament el llegat cartoixà. I ho fa fent èmfasi en qüestions vinculades al patrimoni de l’orde, bo i incloent aspectes documentals i arquitectònics, però també abordant qüestions vinculades a la intel·lectualitat, la vida cultural, l’art i la literatura, l’heràldica, el paisatge i la gastronomia. Així doncs, aborda qüestions vinculades al patrimoni material i també a l’immaterial. Aquest és un llibre d’obligada lectura per a les persones que vulguin endinsar-se en l’espiritualitat de temps passats i per assolir l’aprenentatge del què significa -amb paraules de Diego Sola a la introducció- “el silenci com a forma de viure l’espiritualitat, la solitud com una via per trobar-se amb Déu; silenci i solitud que troben en la nit el moment idoni”.

La presència cartoixana a Catalunya (segles XII-XX) ofereix una visió de llarga durada del què significa l’orde cartoixà. Ho fa des de l’època medieval fins a l’època contemporània. D’aquesta manera, aconsegueix superar la tendència de dividir la història en compartiments estancs i reflecteix un contínuum real de la contribució dels cartoixans a casa nostra (fruit de la col·laboració d’historiadors de diferents periodes).

L’obra forma part de la Col·lecció Quaderns de Montalegre, la qual  és una iniciativa del Grup d’Estudis Cartoixans, format com a seminari permanent de la Secció Departamental d’Història Medieval, Història Moderna, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de la col·lecció és estudiar la vida monàstica i l’empremta que ha deixat, al llarg dels segles, en els àmbits de l’espiritualitat, la literatura, la biblioteconomia, l’art i l’arquitectura, entre d’altres, així com les relacions que ha mantingut amb la societat del seu temps.

Diego Sola (Granollers, 1988), doctor en Història Moderna, exerceix com a professor de la Universitat de Barcelona i ha estat investigador visitant a la Universitat de Cambrigde. Participa en diversos projectes de recerca i ha publicat articles en llibres i revistes acadèmiques com Tiempos Modernos y Estudios (Universitat de Costa Rica). És conferenciant habitual a l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent (Universitat de Barcelona) i divulgador en diversos mitjans de comunicació.

Pere de Manuel (Girona, 1948), llicenciat en Geografia i Història, arquitecte tècnic i diplomat en Arqueologia hispànica, ha estat tècnic superior de patrimoni històric de la Generalitat de Catalunya des de 1983 i fins a la seva jubilació. Estudiós del tema cartoixà, ha realitzat obres de restauració i d’intervenció arquitectònica a les cartoixes d’Escaladei i de Montalegre, com també a d’altres importants monestirs i monuments nacionals com Sant Pere de Rodes, Santes Creus o Poblet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s