Tens Facebook?

Internet és un espai d’oportunitats i, alhora, de milions de coses prescindibles. Entre els meus amics i coneguts no em considero pioner de res. No obstant això, entre la gent del meu entorn,  cap allà al 2005, era dels pocs que tenia un bloc on poder anotar pensaments, idees, reflexions. Un lloc on compartir cultura, valors i discutir des de la confrontació política –en el sentit etimològic del terme– el que circula sobre aquesta esfera nostra. Era un temps on encara no sortien blocs de sota les pedres. Tot seguit, el fenomen de la blogosfera va multiplicar-se ben ràpidament. Era l’era pre-Facebook. Ara mateix, però, el bloc, com a element de la xarxa, ni està en decadència ni viu el seu auge. Senzillament, s’ha quedat en el seu lloc. Els blocs efímers van desaparèixer (o naveguen el son de la mort com a cementiris flotants, oberts fins a l’eternitat de la xarxa) i, en efecte, les xarxes socials (Facebook, Twitter) han emergit com a eines dominadores de la transferència de dades de creació personal a través d’internet. És el panorama imperant en el nostre present. Continue reading “Tens Facebook?”

Anuncis

Vers Pasqua: Els humils heretaran la terra

Una reflexió per aquests dies que ens duen a la Pasqua. Un comentari entorn Mateu 5, 1-12: les benaurances.

Feliços els qui vibren amb la Paraula de Déu! Les Benaurances han estat sempre un dels passatges més vibrants dels Evangelis. Les trobem també, simplificades i amb un enfocament un xic diferent, a l’Evangeli de Lluc. Les de Mateu són plenes d’un lirisme emocionant. Tant és així que un no pot evitar fer volar la imaginació i veure’s com un d’aquells homes i dones, un d’entre tants, enmig de les multituds que s’apropaven a Jesús i que presenciaren el sermó de la muntanya. Continue reading “Vers Pasqua: Els humils heretaran la terra”

El camí de la muntanya (04)

(04) La por dels homes. De nit, potser, tindràs fred. I pensaràs que no tens res per protegir-te de debò. Et reprendràs a tu mateix i el teu orgull voldrà abatre la teva llibertat. Negaràs l’evidència. Pensa, però, que també Pere, la pedra sobre la qual Déu va construir la seva Església, va negar la veritat: tres cops abans que cantés el gall de matinada! I quan sortí del pati de la casa del gran sacerdot, va plorar amargament.

Tu també ploraràs amargament, quan neguis la branca del camí que et sosté. Seran moments on semblarà que el camí no avança i, lluny de continuar pujant la muntanya, t’arrambaràs més i més al precipici. Però, a la fi, alguna cosa et sostindrà. Déu és amb tu. Ploraràs llargament de felicitat. T’ho ben asseguro.

El camí de la muntanya (03)

(03) Una vetlla sense fi. Poc abans de viure la seva passió, Jesús marxà a la muntanya de les Oliveres, on pregà intensament. Exhortà els seus deixebles a vetllar, mentre ell pregava sol. S’adormiren. “Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació”. Per tant, si fas via, no t’adormis. Estigues ben despert, ben atent.

 De quines temptacions vols marxar? Bàsicament, de totes aquelles que esdevenen un esclavatge. Si no vols ser un esclau, opta per la llibertat. A la muntanya, res no t’enclotarà. A la muntanya no hi ha ni tanques ni cadenes. Perquè, en el camí de superació diària, ets tu davant de Déu.

El camí de la muntanya (02)

(02) La muntanya implica esforç, paciència i recompensa. Tot això queda generosament endreçat a través de la perseverança. Es tracta de viure seriosament el propi compromís amb la vida. No tinguis por de la teva joventut.

Jove: oi que voldries viure al màxim les experiències de la vida? I com ho faràs, si no és abocant tot el teu capital en l’empresa que et proposes? Es tracta de posar la teva dignitat al centre de tot. Lliurar-te tu, de cos sencer, d’ànima sencera, com a garantia del que ets. Així seràs capaç de veure el poder de les persones, conferit per i a través de Déu. Jove, no tinguis por! La muntanya va al teu encontre per fer-te aprendre tot el que no saps.

Lliura’t sencerament de cos i ànima. Ja que només qui renuncia a tot, pot aspirar a tot. Un pot viure amb les seves febleses i defectes quan viu en la llibertat del que és. Ha de trobar l’equilibri de la seva imperfecció en el camí del perfeccionament de l’ànima, inspirats per l’amor de Déu vers nosaltres, ja que “Déu va crear l’home a imatge a semblança d’Ell”.

El camí de la muntanya (01)

(01) Pujar a la muntanya és com endinsar-se en el desert. L’home, sol, queda nu davant la seva pròpia capacitat d’esdevenir un gentil veí dels ocells i la Natura.

Pot descobrir si és capaç de conviure, també, amb Déu. Conviure amb Ell en la solitud. Però Déu no deixa pas sol l’home: el retroba en el camí amb altres que han encetat el camí de la muntanya. Comunitat. La importància de compartir el camí, que és exclusivament –personalment– solitari. Silenci: el buit que acompassa el cor i l’omple.

Quan puges a la muntanya el primer que has de fer és no mirar enrere. El camí el tens al davant i fora un error anar caminant d’esquenes. Evitem caure pel precipici. Mirem sempre endavant.

Jesús digué: “Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu” (Lc, 11, 62).

Somriu: hi ha tot un bell i meravellós camí per endavant. Boscos i empedrats, turons, prats i rengleres. Cims per coronar. T’esperen perquè descobreixis el gran regal de la vida donada.

I, encara que no miris enrere, no et censuris en pensar en els qui t’estimen, especialment els qui t’han portat al món. Honra’ls. Honra’ls i continua estimant-los amb gran amor. Si camines recte, endavant, ells t’acompanyaran, en la distància, per tan bell camí: “Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu” (Ex 20, 12).