crònicahistòria
Vida

El camí de la muntanya (02)

(02) La muntanya implica esforç, paciència i recompensa. Tot això queda generosament endreçat a través de la perseverança. Es tracta de viure seriosament el propi compromís amb la vida. No tinguis por de la teva joventut.

Jove: oi que voldries viure al màxim les experiències de la vida? I com ho faràs, si no és abocant tot el teu capital en l’empresa que et proposes? Es tracta de posar la teva dignitat al centre de tot. Lliurar-te tu, de cos sencer, d’ànima sencera, com a garantia del que ets. Així seràs capaç de veure el poder de les persones, conferit per i a través de Déu. Jove, no tinguis por! La muntanya va al teu encontre per fer-te aprendre tot el que no saps.

Lliura’t sencerament de cos i ànima. Ja que només qui renuncia a tot, pot aspirar a tot. Un pot viure amb les seves febleses i defectes quan viu en la llibertat del que és. Ha de trobar l’equilibri de la seva imperfecció en el camí del perfeccionament de l’ànima, inspirats per l’amor de Déu vers nosaltres, ja que “Déu va crear l’home a imatge a semblança d’Ell”.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: