(04) La por dels homes. De nit, potser, tindràs fred. I pensaràs que no tens res per protegir-te de debò. Et reprendràs a tu mateix i el teu orgull voldrà abatre la teva llibertat. Negaràs l’evidència. Pensa, però, que també Pere, la pedra sobre la qual Déu va construir la seva Església, va negar la veritat: tres cops abans que cantés el gall de matinada! I quan sortí del pati de la casa del gran sacerdot, va plorar amargament.
Tu també ploraràs amargament, quan neguis la branca del camí que et sosté. Seran moments on semblarà que el camí no avança i, lluny de continuar pujant la muntanya, t’arrambaràs més i més al precipici. Però, a la fi, alguna cosa et sostindrà. Déu és amb tu. Ploraràs llargament de felicitat. T’ho ben asseguro.
Historiant, historiant... 