crònicahistòria
Vida

El camí de la muntanya (03)

(03) Una vetlla sense fi. Poc abans de viure la seva passió, Jesús marxà a la muntanya de les Oliveres, on pregà intensament. Exhortà els seus deixebles a vetllar, mentre ell pregava sol. S’adormiren. “Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació”. Per tant, si fas via, no t’adormis. Estigues ben despert, ben atent.

 De quines temptacions vols marxar? Bàsicament, de totes aquelles que esdevenen un esclavatge. Si no vols ser un esclau, opta per la llibertat. A la muntanya, res no t’enclotarà. A la muntanya no hi ha ni tanques ni cadenes. Perquè, en el camí de superació diària, ets tu davant de Déu.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: