Granollers, crònica de la memòria col·lectiva

(Crònica d’Esteve Plantada) Aquest divendres, dia 9 de gener, una sala Joan Bretcha del Casino de Granollers ben plena donava la benvinguda a la capital del Vallès Oriental el llibre Una història granollerina. L’obra, escrita per l’historiador Diego Sola i il·lustrada per l’artista Pau Farell, reuneix i amplia tots els articles que Sola ha anat publicant al llarg d’aquests darrers anys a NacióGranollers, en la que s’ha convertit en una de les seccions més llegides i estimades pels lectors d’aquest diari.

Amb passió, amb dedicació, amb erudició, però amb ganes de ser entenedor i proper, Diego Sola presenta una obra que encara no existia sobre la història granollerina: un manual didàctic amb 20 capítols, amb la vista posada dos mil anys enrere. El repàs és espectacular i ajudarà a més d’un a saber coses que no sabia sobre la ciutat: reis morint a Granollers, alcaldes segrestats, viatgers granollerins buscant una nova vida a les Índies o esclaus romans produint un dels millors vins.

El llibre, que ha estat promogut per l’associació cultural Semproniana Granollers i coeditat per aquesta i per NacióGranollers, s’ha pogut finançar gràcies a una exitosa campanya de micromecenatge i a partir d’aquesta setmana es podrà trobar a les llibreries de la ciutat i a algunes de la comarca. El llibre és una obra de divulgació i recreació històrica que compila de forma amena i exhaustiva una història general de Granollers, format per 200 pàgines impreses en color amb paper estucat mat de 130 grams a l’interior i de 250 grams a la portada. L’edició és de màxima qualitat i inclou il·lustracions, fotografies històriques, documentació antiga, mapes i quadres de context històric així com apunts biogràfics dels principals personatges històrics.

Continua llegint a NacióGranollers

L’autor, Diego Sola i l’il·lustrador, Pau Farell, treballant conjuntament en la reconstrucció d’episodis històrics de la ciutat de Granollers. Foto: Montse Capdevila

Una història universal d’una ciutat singular

Una història granollerina ja és una realitat. La campanya de l’Associació Semproniana que havia d’aconseguir el finançament necessari per editar una història general il·lustrada de la ciutat de Granollers ha assolit els seu objectiu i això ha estat gràcies als 131 mecenes que heu contribuït a Verkami. Moltes gràcies a tothom per fer-ho possible!

[NacióGranollers.cat] La «història granollerina» de Diego Sola i Pau Farell, a prop de fer-se realitat

[El 9 Nou] Semproniana recollirà tota la història de Granollers en un llibre

[NacióGranollers.cat] Diego Sola: «M’agradaria no haver hagut d’escriure res sobre els fets del 31 de maig de 1938»

UN VIATGE A LA NOSTRA HISTÒRIA

Un anònim monjo de Sant Cugat escriu en un cartulari del segle X un suggerent nom:Granularios. És la primera referència escrita del nom de Granollers. Aquest és el punt de partida d’una història que es remunta als temps prehistòrics més remots i arriba fins a un Granollers contemporani que fa de la festa i l’esport dos símbols de la seva modernitat com a ciutat. En total, una vintena de capítols amb peces complementàries que contextualitzen els diversos moments històrics i que presenten de manera cronològica els fets i personatges clau que han forjat la història de Granollers i el seu territori.

UN NOU CONCEPTE DE LLIBRE D’HISTÒRIA LOCAL
El sentit de la història és no donar la realitat per sabuda, explica Carlo Ginzburg, un dels pares de la microhistòria. Precisament perquè creiem en la certesa d’aquesta reflexió, hem pensat en un llibre que ens tregui a la llum els nostres episodis més importants conreant la relació personal del lector amb els personatges i moments històrics. A Una història granollerina trobarem erudits romans parlant dels nostres vins, granollerins medievals viatjant pels grans centres de poder de l’època o joves fills de la vila duent el nom de Granollers a indrets llunyans del planeta. Com un ampli atles històric que aplega vivències i dades cronològiques, Una història granollerina és un fresc de més de dos mil anys de vida col•lectiva amb tots els ingredients del rigor històric i la divulgació conjugats amb la recreació i reconstrucció del passat. La història local no només explica la nostra història: és un tros de la història universal.

UN DIÀLEG ENTRE HISTÒRIA I ART

Per fer possible aquest tipus de llibre l’Associació Semproniana ha unit la feina d’en Diego Sola (Granollers, 1988), historiador, i en Pau Farell (Granollers, 1983), il·lustrador. Si la història interpreta, contextualitza i explica les fonts i evidències del passat, la creació artística és una aliada per ajudar-nos a imaginar i recrear el nostre passat. No hem vist amb els nostres ulls com era el Granollers del Renaixement, en el seu major esplendor. Però la força del coneixement històric i el talent d’un artista poden oferir-nos ara aquesta poderosa imatge. Aquesta és l’aportació d’aquest llibre a Granollers, a la seva cultura i a la seva societat.

Granollers, 1710-1714: quan tot canvià per sempre

Dijous de mercat. La Felipa surt apressada de la llotja de la Porxada. Acaba de discutir abraonadament amb el fariner per dues lliures de farina. «No et daré res fins que em paguis els dos barrils de farina que us heu endut a primera hora!», li ha etzibat el venedor. «Això demana-li al Consell de la Vila, que és qui paga la festa!». «Paga’m els barrils i et donaré les dues lliures que em demanes», insisteix, murri, l’home. «Per caritat, són pels mossos de la casa, que mengin almenys una mica de pa, si us plau…», ha respost la Felipa. «Dona: amb tot el que us en sobrarà, bé s’atiparan!». La cuinera remuga una maledicció inaudible i torna als baixos del palau dels Perpinyà-Masferrer, a l’est de la plaça del mercat. Arrambada a la porta que mena l’accés a les cuines reposa tranquil·la la senyora Maria Rosa Santpere, convertida en primera dama de la casa per defunció de la seva sogra, l’esposa de l’Anton Grat de Perpinyà, un jurista d’origen gironí amb una brillant carrera política com a exdiputat de la Generalitat i defensor de Barcelona contra Felip V el 1706. «Vostra mercè: com ens en sortirem d’aquesta?», pregunta amb humilitat fingida la Felipa. «Dona: no vull laments! Que no es digui que a can Masferrer no som capaços de rebre amb la pompa que mereix el rei nostre senyor!!», crida amb veu aguda la mestressa de la casa. «Sí misenyora», respon mecànicament la cuinera, que acumula molts anys d’experiència en aquell casal. Però no calla: «D’això… Els nous mossos de cuina estan fent malbé les olles». «Prou, Filipa!», salta la dama mentre uns homes carregats de tapissos enrotllats passen frec a frec d’elles, camí de la planta noble per guarnir els salons, «calla i ajuda’ls o ves-te’n per no tornar mai més. Avui aquesta no és la teva cuina. Com tampoc no és casa nostra. Avui és la casa del rei!». (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

 

Ja tens el teu exemplar d’“Una història granollerina”?

>>> Els deu primers dies de campanya recapten una cinquena part dels 6.750 € necessaris per editar el llibre: l’aportació mínima ja permet comprar-lo.

>>>El projecte reuneix i amplia els reportatges de Diego Sola a NacióGranollers amb il·lustracions de Pau Farell.

simulacre LLIBRE

Una història granollerina, el llibre escrit per Diego Sola i il·lustrat per Pau Farell, que recull bona part de les històries granollerines de la secció de NacióGranollers “Un Vallès ple d’històries”, afronta un mes decisiu per esdevenir realitat. Fins el 19 de juliol es poden fer les aportacions econòmiques a Verkami, que poden anar des dels 20 euros que permetran obtenir directament el llibre així com s’editi fins a modalitats de micromecenatge superiors que inclouen, com a recompenses, visites guiades per l’autor als espais que apareixen als capítols del llibre o una sèrie limitada d’una litografia de la portada signada per l’il·lustrador. Dels 6.750 euros que cal aconseguir per editar Una història granollerina ja s’ha obtingut una cinquena part en només deu dies. El projecte és promogut per l’Associació Semproniana, dedicada a la difusió de la història i la identitat granollerina.

Una història universal d’una ciutat singular

Pau Farell-il·lustració-capítol
Il·lustració de Pau Farell del capítol de mostra que ja pot llegir-se a Verkami: “Que es faci la llum!”

Un anònim monjo de Sant Cugat escriu en un cartulari del segle X un suggerent nom: Ganularios. És la primera referència escrita del nom de Granollers. Aquest és el punt de partida d’una història que es remunta als temps prehistòrics més remots i arriba fins a un Granollers contemporani que fa de la festa i l’esport dos símbols de la seva modernitat com a ciutat.

En total, una vintena de capítols amb peces complementàries que contextualitzen els diversos moments històrics i que presenten de manera cronològica els fets i personatges clau que han forjat la història de Granollers i el seu territori.

[+] Campanya de micromecenatge a Verkami per obtenir Una història granollerina.

[+] “Un llibre reuneix i amplia els articles de Diego Sola sobre la història de Granollers” (10/06/2014)

Del Vallès a les Índies

No eren gent de mar: eren vallesans i, malgrat tot, van ser viatgers transoceànics. Creuaren l’oceà deixant enrere l’arada, el mostrador de la botiga o el taller. Uns tornaren: d’altres, no. Aquesta és l’aventura dels pocs –però vehements– indianos vallesans

La plaça de la Porxada bull. Al quilòmetre zero del Vallès agrari la cridòria no cessa amb el mercat. Obrir-se pas entre venedors i compradors no és fàcil. Un dels que intenta sortir d’aquella munió de gent és un mosso de vint-i-sis anys. Surt de la modesta casa de la vila, un ajuntament de circumstàncies que encara no somnia amb el Segle d’Or granollerí de cent anys més tard. El noi es posa la boina i fuig com qui no vol saber res més d’aquells racons que l’han acompanyat des de la infantesa, tot i que, en el fons, mai no voldria abandonar aquella esbojarrada plaça. Amb les credencials de bona conducta que acaba d’aconseguir dels regidors de la vila sap bé que aviat marxarà de Granollers, del Vallès, de Catalunya… d’Europa! El Vell Món quedarà enrere. I davant seu, només la immensitat de l’oceà precedirà l’arribada a una terra tan desconeguda per ell com plena de riqueses i oportunitats. Pobra pàtria xica! Santa i fecunda terra nova! És l’hivern de 1830 i en Joan Mas, 26 anys, sent tristor, por i –alhora– esperança.

Fa dos-cents anys uns pocs vallesans van decidir fer les Amèriques, moments abans i després de les independències llatinoamericanes. Per a aquests homes els regnes d’Índies o les seves noves repúbliques emergien com una esperança front l’immobilisme econòmic (i social) d’una Catalunya a cavall de l’absolutisme i les temptatives liberals dins d’una Espanya borbònica. Eren solters, eren joves, eren pagesos, botiguers o artesans: eren els emprenedors d’un canvi d’era i van abandonar una comarca de pagès (i comerç) per seguir els passos dels catalans de mar, els de l’altra banda de la serra. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

Pobles que van ser (Vallesos. Gent, terra i patrimoni)

(De Vallesos.cat) El sisè número de revista-llibre semestral documenta l’origen dels veïnats històrics i la vigència identitària de poblacions com la Creu Alta, Sant Pere de Terrassa, Palou, Santiga, Gallecs, la Batllòria o els veïnats de Sant Cugat

La revista-llibre semestral Vallesos Gent, terra i patrimoni té ja al carrer el seu sisè número (tardor-hivern 2013-2014), amb una carpeta central dedicada a repassar la setantena de pobles o nuclis de població que van existir a la nostra comarca en temps antics, que en alguns casos van perviure com a municipis independents fins a mitjan segle passat. La carpeta es titula Pobles que van ser, encara que no sempre fossin municipis administratius sinó també parròquies, al voltant dels quals s’hi van crear veïnats que van desenvolupar una identitat pròpia, que en molts casos encara és ben viva.

Un documentat treball de l’historiador Diego Sola repassa amb deteniment el mapa vallesà, detallant la primera menció històrica de cadascun d’aquests pobles i la seva adscripció municipal actual, així com el gentilici dels seus habitants o les dates del aplecs i festes patronals, entre d’altres. Al llarg de 45 planes profusament il·lustrades, la carpeta s’endinsa, encara, a través d’articles de periodistes i historiadors diversos, a revisitar què queda d’aquella identitat local pròpia en alguns dels casos més significatius com són els de la Creu Alta a Sabadell [Manuel Camps], Sant Pere de Terrassa [Laura Pinyol], Palou a Granollers [Paco Monja], Gallecs a Mollet [Montse Eras], la Batllòria a Sant Celoni [Josep Ma. Abril], Santiga a Santa Perpètua [Ernesto Vilàs] o dels diversos veïnats de Sant Cugat [Domènec Miquel]. (Continua llegint a Vallesos.cat)

Maquetaci—n 1

28-G: la ciutat dels vençuts

Una freda tarda d’un dissabte de gener els ‘fletxes verdes’ van entrar a Granollers per sumir la ciutat en el gris penitent dels derrotats. La capital vallesana era un infern amb columnes de fum negre enlairant-se cap al cel.

 

[+] I també: especial minut a minut del 28 de gener de 1939 al NacióGranollers.cat, 75 anys després

Tenemos que abandonar Granollers“. Enrique Líster, 31 anys, el cap militar més jove i carismàtic de l’exèrcit republicà, i un dels més famosos i cèlebres per haver dissenyat l’estratègia defensiva de la batalla de l’Ebre, va mirar impàvid el mapa. “Mi comandante: ¿me ha oído?“, va insistir l’oficial, darrere seu, alternant la mirada incisiva sobre el seu superior amb una ullada al mapa estès damunt la taula, cada vegada més impracticable. “Desde el jueves no hacemos más que huir como ratas de los fascistas…“, va respondre, per fi, el comandant Líster, encenent una cigarreta, amb la mirada perduda. Només feia dos dies que Barcelona havia caigut en mans de l’exèrcit franquista. Des d’aleshores, l’exèrcit popular es retirava en desbandada.

La República, tocada de mort, tenia en el seu exèrcit el símbol de la derrota anticipada i ja només es podia fugir… i no deixar res a l’enemic. “Dejamos Granollers“, sentencià finalment l’heroi de la batalla de Belchite, l’home que –fugaçment- va fer creure dos anys abans que la guerra podia guanyar-se. “Quemadlo todo: fábricas, talleres y almacenes. Todo. Y volad los puentes“. A l’enemic, ni aigua. La fàbrica Roca Umbert o el garatge Baulenas, entre d’altres, van convertir-se en gegants ardents de foc fins a esfondrar-se.

Va ser un dissabte d’ara fa tot just setanta-cinc anys. El 28 de gener de 1939 la guerra acabava a bona part del Vallès Oriental amb la caiguda de la seva capital, Granollers. Diuen els avis que ningú no volia els feixistes, però que tothom desitjava acabar amb una agonia de tres anys. Fos com fos, aquell 28 de gener, amb els cops de culata dels fusells nacionals trencant tots els cartells que tinguessin res a veure amb la República, va acabar la llibertat o el somni de construir una societat més justa i igualitària. I Granollers, com la resta de la comarca i el país, s’endinsava en un malson de quasi quaranta anys. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

I la llum es feu a Granollers (NacióGranollers.cat)

Els fanals de gas i la claror de lluna il·luminaven els carrers de la ciutat fins que l’home de la llum entrà a l’Ajuntament.

A començaments del segle XX els nens granollerins passen algunes nits d’estiu jugant amb la Lluna com a única font de llum. Abans del toc a sometent de les mares, aquestes acostumen a advertir-los severament contra la idea d’apropar-se a les aigües del Congost: l’escassetat de llum podria fer caure algú. No és el cas. Aquelles caloroses nits amb lluna són clares i nítides. Tant que, durant la meitat de dies del mes, el Consistori decideix estalviar-se el gas dels fanals per substituir l’enllumenat públic per un focus equivalent a una bombeta de vint watts, però penjada al firmament: la mateixa Lluna. Tot, però, està a punt de canviar. El 1913, després de trenta tres anys il·luminant els carrers de la ciutat a voltes amb fanals de gas, a voltes amb la claror de lluna, l’Ajuntament pren una decisió que marcarà el futur de la vida nocturna de la vila: instal·lar fanals elèctrics.

L’arribada de l’enllumenat públic d’electricitat, ara fa cent anys, marca un abans i un després en la història granollerina, tant pel que aporta al progrés de la ciutat com per tot el que simbolitza el nou sistema, els seus fanals (i les seves suggeridores formes), i la companyia que subministra el servei. La llum s’ha fet a Granollers. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

«Tot per a Granollers» (NacióGranollers.cat)

Un home davant el reflex de la seva ciutat: llums i ombres de Francesc Torras Villà, l’ideòleg del «gran Granollers» en el 40è aniversari de la inauguració del parc que l’homenatja.

Li falta poc per a complir noranta-un anys però els assistents a l’acte poden comprovar com el vell Torras no ha perdut la força d’antuvi, malgrat les batalles de la vida que esculpeixen el seu ancià rostre. Parla endreçadament al públic, movent els ulls des del paper on s’ha escrit el discurs d’homenatjat fins als rostres dels qui l’escolten. No tots els dies un té el privilegi de veure el propi nom a la placa d’un parc… en vida! Hi ha calidesa en l’ambient. Granollers no és Sibèria i aquell dilluns 28 de gener de 1974 el sol escalfa. La data no és gens casual. Trenta-cinc anys abans, un altre 28 de gener, les tropes franquistes havien entrat a Granollers i havien “alliberat” la ciutat de la “dominació roja” (segons la retòrica dels vencedors d’aquella guerra bruta i destructiva). Precisament per això, les autoritats franquistes de la corporació municipal han triat la –segons elles– millor data possible per a aquest homenatge. Homenatge a l’home. A l’industrial. Al financer. Al polític. Al diputat. A l’alcalde. Al creador d’una idea de ciutat que ha triomfat. Al fill, de fet, que va obtenir per a la seva vila el títol de ciutat de mans del rei.

Per als seus impulsors, aquell parc ha de ser una mena de Central Park granollerí, esdevenint una peça clau del model de ciutat que representa. Però, a més, ha de ser un memorial al patrici més influent del segle. Fet i fet, les llums i les ombres afaiçonen tota gran figura, també la d’aquest home sense el qual no es pot comprendre la història contemporània de Granollers ni el definitiu pas de vila a ciutat. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

Un comte rere la gran porta (NacióGranollers.cat)

Acabada la Guerra de Successió, un desterrat comte dels Quadrells va ser enviat a l’exili interior, tancant-se rere els murs del seu gran casal canovellí.

Molts caminants es confonen. Passen pel davant del casal més important de la Canovelles moderna i identifiquen la placa de Cuartel de Levante amb alguna mena de caserna militar. Ja en fa la pinta. Una sòbria però ferma muralla envolta una gran extensió de terreny. Des de fora no es veu res. La gran porta imposa un gran respecte. Sí, una bona guarnició de soldats seria capaç de resistir un llarg setge dins d’aquests murs. Però no és el cas. No és una caserna. Els quarters eren, fa uns pocs segles, cadascun dels quatre districtes que integraven un territori jurisdiccional. Així doncs, Can Castells, que és el nom d’aquesta misteriosa finca, era, senzillament, la primera casa del quarter de Llevant. Sovint, els noms del present esborren una mica els noms del passat, enfonsant-los en un oblit del que només la història és capaç de rescatar-los. És el cas de Can Castells. Rere la seva gegantina porta i la seva -aparentment- inexpugnable muralla s’amaga la història d’una nissaga que, no conformant-se amb ser el llinatge de més influència en la història canovellina, va donar a Catalunya presidents de la Generalitat i il·lustres acadèmics.

Aviat farà tres-cents anys, en les acaballes de la Guerra de Successió, Felip V, el rei triomfant del conflicte successori que situà el Principat en el centre d’una gran batalla europea, envià un orgullós i molt ancià senyor de Magarola, comte dels Quadrells, a l’exili interior. S’acabava la política. S’acabava el poder. S’acabava el control i la influència sobre les principals institucions del país, ara abolides. Arribaven temps de silenci i Jeroni de Magarola els viuria a Canovelles. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers