crònicahistòria
Història

Pobles que van ser (Vallesos. Gent, terra i patrimoni)

(De Vallesos.cat) El sisè número de revista-llibre semestral documenta l’origen dels veïnats històrics i la vigència identitària de poblacions com la Creu Alta, Sant Pere de Terrassa, Palou, Santiga, Gallecs, la Batllòria o els veïnats de Sant Cugat

La revista-llibre semestral Vallesos Gent, terra i patrimoni té ja al carrer el seu sisè número (tardor-hivern 2013-2014), amb una carpeta central dedicada a repassar la setantena de pobles o nuclis de població que van existir a la nostra comarca en temps antics, que en alguns casos van perviure com a municipis independents fins a mitjan segle passat. La carpeta es titula Pobles que van ser, encara que no sempre fossin municipis administratius sinó també parròquies, al voltant dels quals s’hi van crear veïnats que van desenvolupar una identitat pròpia, que en molts casos encara és ben viva.

Un documentat treball de l’historiador Diego Sola repassa amb deteniment el mapa vallesà, detallant la primera menció històrica de cadascun d’aquests pobles i la seva adscripció municipal actual, així com el gentilici dels seus habitants o les dates del aplecs i festes patronals, entre d’altres. Al llarg de 45 planes profusament il·lustrades, la carpeta s’endinsa, encara, a través d’articles de periodistes i historiadors diversos, a revisitar què queda d’aquella identitat local pròpia en alguns dels casos més significatius com són els de la Creu Alta a Sabadell [Manuel Camps], Sant Pere de Terrassa [Laura Pinyol], Palou a Granollers [Paco Monja], Gallecs a Mollet [Montse Eras], la Batllòria a Sant Celoni [Josep Ma. Abril], Santiga a Santa Perpètua [Ernesto Vilàs] o dels diversos veïnats de Sant Cugat [Domènec Miquel]. (Continua llegint a Vallesos.cat)

Maquetaci—n 1

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: