28-G: la ciutat dels vençuts

Una freda tarda d’un dissabte de gener els ‘fletxes verdes’ van entrar a Granollers per sumir la ciutat en el gris penitent dels derrotats. La capital vallesana era un infern amb columnes de fum negre enlairant-se cap al cel.

[+] I també: especial minut a minut del 28 de gener de 1939 al NacióGranollers.cat, 75 anys després

“Tenemos que abandonar Granollers“. Enrique Líster, 31 anys, el cap militar més jove i carismàtic de l’exèrcit republicà, i un dels més famosos i cèlebres per haver dissenyat l’estratègia defensiva de la batalla de l’Ebre, va mirar impàvid el mapa. “Mi comandante: ¿me ha oído?“, va insistir l’oficial, darrere seu, alternant la mirada incisiva sobre el seu superior amb una ullada al mapa estès damunt la taula, cada vegada més impracticable. “Desde el jueves no hacemos más que huir como ratas de los fascistas…“, va respondre, per fi, el comandant Líster, encenent una cigarreta, amb la mirada perduda. Només feia dos dies que Barcelona havia caigut en mans de l’exèrcit franquista. Des d’aleshores, l’exèrcit popular es retirava en desbandada.

La República, tocada de mort, tenia en el seu exèrcit el símbol de la derrota anticipada i ja només es podia fugir… i no deixar res a l’enemic. “Dejamos Granollers“, sentencià finalment l’heroi de la batalla de Belchite, l’home que –fugaçment- va fer creure dos anys abans que la guerra podia guanyar-se. “Quemadlo todo: fábricas, talleres y almacenes. Todo. Y volad los puentes“. A l’enemic, ni aigua. La fàbrica Roca Umbert o el garatge Baulenas, entre d’altres, van convertir-se en gegants ardents de foc fins a esfondrar-se.

Va ser un dissabte d’ara fa tot just setanta-cinc anys. El 28 de gener de 1939 la guerra acabava a bona part del Vallès Oriental amb la caiguda de la seva capital, Granollers. Diuen els avis que ningú no volia els feixistes, però que tothom desitjava acabar amb una agonia de tres anys. Fos com fos, aquell 28 de gener, amb els cops de culata dels fusells nacionals trencant tots els cartells que tinguessin res a veure amb la República, va acabar la llibertat o el somni de construir una societat més justa i igualitària. I Granollers, com la resta de la comarca i el país, s’endinsava en un malson de quasi quaranta anys. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a