crònicahistòria
Història

El cap de colla no serà sacrificat… (Especial NG)

La fórmula perfecta de la guerra entre dos bàndols s’esdevé en un combat pacífic que inunda els carrers de la capital vallesana. Granollers es converteix, per uns dies, en la capital nacional de la festa major moderna (Especial NG en paper per Festa Major)

Fa més de mil anys, en alguna ciutat maia perduda enmig de la selva tropical del Yucatán, dos equips s’enfronten per l’elixir irresistible de la victòria. El joc de pilota és la festa de les festes. A cop de maluc i de canell, els contendents lluiten sense esma. Ningú no vol perdre. Ni guanyar. La derrota –o la victòria–  pot significar la mort. El sacrifici humà està a l’ordre del dia. En les millors celebracions, el cap de colla, el capità de l’equip guanyador o vencedor, segons el cas, serà degollat davant la gentada després del veredicte dels jutges. Una gentada cridarà enfervorida. Un bací d’or recollirà la sang regalimant del coll del líder, oferta als déus de l’univers i… Granollers, 2013! Substituïm pilotes de cautxú per rajoles de fang, sang roja per aigua a dojo i or lluent per foc espurnejant pels foscos corredossos de la muralla granollerina. A la capital vallesana no calen al·licients truculents ni promeses d’eternes visites al món dels déus per fer esclatar la més competitiva i –alhora– més fraternal festa major del país. Enguany ja són trenta edicions des que els Blaus van declarar a la ciutat que «ser blau és un estil de vida» i els Blancs van respondre amb la «santa croada blanca» que continua fins els nostres dies sense aturador. La guerra de mocadors està servida des de 1983. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

NacióGranollers

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: