crònicahistòria
Història

Històries: Els monjos contra Sant Marçal (NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

Roma, any 250. Deci, un vell senador d’origen il·liri, ha assumit el pes de la púrpura al damunt de les seves espatlles. És un emperador aparentment estimat per la seva saviesa i responsabilitat. En els vint anys anteriors s’han succeït al capdavant del tron imperial fins a vint cèsars… És l’anarquia militar del segle III. Deci, home de front arrugat i pell fatigada, sembla tenir la clau per restaurar la unitat, la tan buscada Pax Romana: reafirmar la vella religió romana, pagana i politeista, com a genuïna religió estatal i, en conseqüència, posar en marxa una cruenta persecució de les creixents masses cristianes. Clandestinament, el papa Fabià no defalleix en l’expansió de la nova religió i projecta l’evangelització de la Gàl·lia, terra eixuta i convulsa. Hi envia set homes. Un d’ells, Marçal, acabarà sent bisbe de Llemotges. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: