crònicahistòria
Història

Històries: La gralla o la granota (NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

El jove Francesc pujà al cavall, no sense certa dificultat. Ell era un burgès honrat, no pas un cavaller. La seva vida girava entorn els recomptes monetaris, el gaudi dels censos i les discussions amb els companys del consell de la vila. Un estat envejable, al seu parer. Però aquella albada estiuenca de 1547, sota el portal de Santa Anna, s’empassà el seu delicat orgull burgès, s’ajudà de la força d’un mosso i, pujant al cavall, va emprendre el viatge de la seva carrera al servei de Granollers: representar la ciutat davant l’emperador Carles. El xacrós monarca encara estava en plena activitat i aquell any, al mateix temps que lluitava contra els prínceps luterans a Mühlberg, convocava els regnes de la Corona catalanoaragonesa a Corts generals. Horitzó: Montsó, terra de frontera. Granollers, vila reial, enviava el seu propi representant. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: