Un Vallès ple d’històries a
Un grup d’adolescents, a cantonada i cantonada, amenitza la freda tarda de desembre a la insípida i quasi amorfa plaça. Canten, criden i discuteixen. Amb vehemència, com pertoca per edat. El nervi d’aquells cossos es trasllada a una plaça en tensió. Una plaça que, si l’hagués vista el mateix Josep Pla, no en dubto que l’hauria batejada com «la més lletja i més pretensiosa de Catalunya». A la plaça del Cony poca gent té la sensació de trobar-se –oficialment– a la plaça de Josep Barangué i Bachs, alcalde de Granollers de fins a quatre mandats no consecutius, l’ideòleg (o un d’ells) d’un d’aquells elements arquitectònics –pràcticament monumentals– que ha fet bona la grandiloqüència pretensiosament provinciana de la capital vallesana. En sintonia, naturalment, amb aquella dita també bona que diu que al Vallès, tot es magnifica… i l’esforç paga la pena! (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)
Historiant, historiant... 