crònicahistòria
Història

Històries: Muntanya blanca i gegant… amarada de sang (NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

Ha nevat al Montseny. La muntanya que viu perennement en l’imaginari de tots els vallesans des que són mainada s’ha enfarinat aquests dies d’aquell blanc que fa venir un calfred només de veure, des de Granollers, La Garriga, Lliçà o Montornès, aquell gegant adormit fet gel. La setmana passada, les fotografies es multiplicaven a Instagram i a Twitter. Tothom volia copsar la primera nevada de l’any al benvolgut Montseny. La muntanya de Guerau de Liost, de Pere Ribot, de Joan Maragall, de Verdaguer i d’Apel·les Mestres; el cau dels castanyers gegantins i de les fagedes interminables; la reserva de manantials cristal·lins i la llar de dones d’aigua i follets malvats… Ah! Una muntanya vestida de núvia amb la primera nevada del 2012-2013. Una muntanya, però, tan amarada del mantell blanc com tenyida del roig intens de la sang que regalima dels cossos erms perquè, precisament, el 5 de desembre de l’any 1082, ara fa nou-cents trenta anys, la muntanya va vessar sang Vallès avall: la sang d’un príncep. I un falcó de l’any mil va xisclar tant que els seus crits eixorden la comarca del dos-mil. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: