Històries: Muntanya blanca i gegant… amarada de sang (NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

Ha nevat al Montseny. La muntanya que viu perennement en l’imaginari de tots els vallesans des que són mainada s’ha enfarinat aquests dies d’aquell blanc que fa venir un calfred només de veure, des de Granollers, La Garriga, Lliçà o Montornès, aquell gegant adormit fet gel. La setmana passada, les fotografies es multiplicaven a Instagram i a Twitter. Tothom volia copsar la primera nevada de l’any al benvolgut Montseny. La muntanya de Guerau de Liost, de Pere Ribot, de Joan Maragall, de Verdaguer i d’Apel·les Mestres; el cau dels castanyers gegantins i de les fagedes interminables; la reserva de manantials cristal·lins i la llar de dones d’aigua i follets malvats… Ah! Una muntanya vestida de núvia amb la primera nevada del 2012-2013. Una muntanya, però, tan amarada del mantell blanc com tenyida del roig intens de la sang que regalima dels cossos erms perquè, precisament, el 5 de desembre de l’any 1082, ara fa nou-cents trenta anys, la muntanya va vessar sang Vallès avall: la sang d’un príncep. I un falcó de l’any mil va xisclar tant que els seus crits eixorden la comarca del dos-mil. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)