Un Vallès ple d’històries a
«El Vallès havia estat un gran llac i el darrer punt on es va eixugar l’aigua fou a Gallecs». Joan Amades (1890-1959), l’etnòleg dels etnòlegs catalans, pare del Costumari Català, va somniar amb un Vallès on fa milers d’anys els murs naturals de la comarca servien de recipient per a un petit mar. Les aigües onejaven amb suavitat i quietud fins que, un dia, «un pastor s’entretingué a obrir amb el seu bastó un regueró entre el turó de Montcada i les muntanyes de la Marina» (L’estany del Vallès, Nostra Comarca, 1922). La gosadia del pastor va fer que tota l’aigua s’escolés país avall i dessequés la mar vallesana. Els darrers bassals d’aquella mar tranquil·la van penetrar la porosa terra de Gallecs convertint-la, segons la tradició, en la terra més fèrtil i esplendorosa de la comarca. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)
Historiant, historiant... 