Fora d’Europa? Catalunya és Europa!

“Esta independencia sería nefasta para Cataluña. Cataluña pasaría de ser de las regiones más ricas de España a ser uno de los países más pobres de Europa.” La cita literal. Això és el que ha afirmat en una entrevista radiofònica la delegada del govern espanyol a Catalunya, la fins fa uns mesos diputada al Parlament, María de los Llanos de Luna. Hi ha qui ha volgut veure en les seves declaracions una mostra d’ignorància supina, d’altres hi han vist mala fe, o, fins i tot, totes dues coses alhora. Jo penso més aviat que aquest discurs té un fons ben estudiat i intenta sembrar un argumentari de la por pel que fa a la viabilitat (o no) d’un estat català, independent, social i de dret, en el si de la Unió Europea.

Desconec la teranyina institucional, jurídica i econòmica que hauria de teixir-se en el supòsit de posar en marxa un procés de constitució de l’estat català, un estat existent en l’ordre europeu fins el 16 de setembre de 1714 (data del decret d’abolició de la Diputació del General i de l’ordenament constitucional modern de Catalunya, poc dies després de la caiguda de Barcelona). Però, més enllà d’aquesta manca d’argumentari de pro (un argumentari i un esborrany d’arquitectura institucional que m’agradaria que el nostre govern tingués preparat ja), hi ha algunes coses que poden ser afirmades i defensades:

Ha dit la delegada del govern espanyol que Catalunya sortiria de la Unió Europea en constituir-se com a estat i ha posat el país, si decidís fer camí per lliure, a l’alçada d’Albània (i que em perdonin els albanesos), ja que –segons els indicadors econòmics– aquell és un dels països més pobres d’Europa. Això últim d’Albània no ho afirma Llanos de Luna però ho dic jo, perquè és una interpretació vàlida del teorema de Llanos. Un teorema que, amb molt poques paraules i frases d’impacte, ha marginat Catalunya de la primera línia europea, la dels constructors i forjadors d’Europa, a un darrer rengló, el la de la misèria.

Catalunya fora d’Europa? De la Unió? Del projecte europeu? Senzillament delirant! Primer perquè Catalunya és la porta a través de la qual Espanya ha entrat a Europa i Europa ha entrat a Espanya. Segon perquè, històricament, mentre el projecte de Castella-Espanya ha estat eminentment atlàntic el de Catalunya i els antics regnes de la Corona d’Aragó ha estat europeu. Que no vol dir que, amb el temps, el d’Espanya també ho hagi estat (des de l’arribada dels Habsburg al tron de Castella), però no en primera instància. Tercer, perquè la industrialització de l’Europa occidental va tenir, a Espanya, Catalunya com a únic territori “participant”. Quart, perquè la tradicional riquesa econòmica de Catalunya ha estat un factor determinant per a l’evolució d’Espanya cap a estàndards acceptables de cara al seu ingrés a la unió monetària de la Unió.

“La independencia supondría para Catalunya un empobrecimiento tremendo. Esto sólo lo defienden las personas que no quieren a Catalunya”, ha afegit Llanos de Luna. L’amor a les pàtries no pinta res en aquest tema. Però sí que pinta molt el fet que, potser, –això ho dic jo– “la indepencencia supondría para España un empobrecimiento tremendo” (mentre no es posin les piles, és clar). I, ara mateix, la no-independència està suposant ja l’empobriment de Catalunya. Fet i fet, però, Catalunya mai no deixarà ser part d’Europa… Caram! És que Catalunya és Europa!