crònicahistòria
Història

“14 de juliol: cap esdeveniment destacable”

“Mai no es van veure en l’exèrcit més aguerrit tants prodigis de valentia com els que va realitzar aquesta multitud sense cap superior, aquesta munió d’individus de totes les classes, obrers de totes les espècies, la majoria mal armats i que mai no havia manejat una arma, que va afrontar el foc de les muralles i semblava menysprear els raigs que li llançava l’enemic.” Ho escriu l’advocat Kerversay, testimoni dels fets.

Tal dia com avui, però de 1789, una multitud sense cap superior, com assenyala el text, prenia la fortalesa de la Bastille du Sant Antoine, una presó militar que simbolitzava el poder de la monarquia absoluta a França. L’esclat revolucionari era ja imparable. El rei Lluís XVI, però, escrivia al seu desapassionat dietari: “14 de juliol: res”. Cap esdeveniment destacable. El que succeïa a la Bastilla, però, només era el preludi de la revolució que el portaria a perdre el cap davant madame la Guillotine.

La història té successos sobtats -alimentats, això sí, per unes causes prèvies- que canvien el seu propi destí.

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: