MNAC

Quan m’aturo a admirar, per enèsima vegada, l’Abbé de Saint-Noin de Fragonard que tenim al MNAC, i en silenci reflexiono sobre la vivesa de la pinzellada i dels colors, aviat reacciono –perquè estic en el silenci de la solitud– sobre com de malament conegut està el Museu Nacional entre la població. Hi ha dies i dies, és clar, i sovint la major afluència de persones trenca l’habitual tranquil·litat de les seves sales. Però resulta paradoxal que quan això succeeix és davant l’interès dels visitants estrangers de la ciutat de Barcelona i no pas dels autòctons, que viuen a prop d’una joia dels museus europeus (el millor museu d’art medieval, un fons d’Art Modern nacional que és un honor contemplar i unes col·leccions de Renaixement i Barroc que permeten viatjar als grans noms de la pintura europea dels segles XVI a XVIII). A vegades em pregunto com es pot fer una inversió cultural tan gran en termes econòmics –el desemborsament en un equipament cultural més gran de la història del país– i no rendibilitzar-la com es mereix? En fi, mentre aquest enigma es resol, què millor que perdre’s pel MNAC i gaudir dels seus tresors d’art català i d’art europeu. No hi ha cap lloc a Catalunya on pots dialogar amb els millors frescos del Romànic, aprendre de Cranach i Rubens, veure un Munch, perdre’s en un paisatge encisador de Van Ruysdael o de Vayreda, més nostrat; o conviure amb el detallisme de Fortuny i l’abstracció de Picasso per a tornar a la mirada humanista de Tiziano o a la singularitat del Greco. Ara, a més, podem gaudir amb més fruïció de les col·leccions d’Art Gòtic, l’altra gran joia del museu del període medieval.

El retorn del Gòtic

(Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Dijous, 27 de maig del 2010).

 L’art gòtic és sinònim de l’època més esplendorosa de la Corona d’Aragó, quan obté la seva màxima expansió territorial i influència a Europa i a tota l’àrea mediterrània. El refinament i l’alta qualitat de les obres d’art produïdes en aquell període estan en consonància amb aquest moment d’expansió militar i comercial.

Per això, res millor que deixar que la finor dels retaules, escultures i peces d’orfebreria gòtics parli per si sola. I aquesta ha estat la intenció del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a l’hora de remodelar les sales del Gòtic, que avui tornen a obrir les portes al públic després d’uns mesos de millores en les instal·lacions i canvis en la museografia en uns espais que no havien patit modificacions des de la inauguració del museu el 1997.

Les sales del Renaixement, del llegat Cambó i de la col·lecció Thyssen, contigües al Gòtic, també han estat remodelades. Són 3.365 metres quadrats de la planta baixa del Palau Nacional, que el públic podrà visitar de franc dissabte i diumenge amb la resta del museu.

El nou recorregut del Gòtic inclou 289 obres, un 20 per cent menys que en l’anterior presentació, cosa que afavoreix una visita més confortable. Rafael Cornudella, cap de l’àrea de Gòtic del MNAC, defineix la nova presentació de “jeràrquica”, en el sentit que “les obres cabdals i les obres mestres estan col·locades als llocs més visibles del recorregut”. Així, des de pràcticament tots els passadissos i sales es pot veure una obra important. Entre els moments més potents del recorregut hi ha la sala dedicada a Lluís Dalmau i Jaume Huguet i deixebles, amb la Mare de Déu dels Consellers, de Dalmau, i els grans fragments del Retaule de sant Agustí, d’Huguet i taller.

En el nou lluïment de les obres ha estat fonamental el canvi en la il·luminació. Des del 1997 fins ara els sistemes d’il·luminació de les obres d’art han canviat “radicalment”. Mentre que en l’anterior presentació la il·luminació del Gòtic era indirecta, a partir de la reflexió de la llum sobre el sostre de la sala, ara les obres s’il·luminen directament. “Gràcies a aquest canvi algunes de les obres han recuperat els seus colors, sense haver estar restaurades”, diu Cornudella. A més, les noves làmpares permeten un important estalvi d’energia per al museu, ja que tenen la meitat de potència que les anteriors.

Retaules amb revers

Una altra novetat del recorregut és que alguns dels grans retaules es presenten amb un nou sistema de subjecció amb unes estructures d’alumini que separen l’obra de la paret. Això permet que el públic “pugui veure com és el revers de l’obra i també en facilita la revisió i el manteniment”, explica Cristina Mendoza, subdirectora de col·leccions del MNAC.

La centralitat de les grans obres en el discurs s’integra amb una narració històrico-artística que pràcticament ha deixat de banda els àmbits temàtics. La pintura valenciana i aragonesa ha pres un especial protagonisme, d’acord amb un moment en què “hi havia un gran fluïdesa entre aquests territoris”, puntualitza Cornudella.

En efecte, com bé diu la notícia una de les grans millores és la recol·locació dels retaules de tal manera que els podem veure per darrere. Com el fantàstic retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, per a mi, la millor obra del gòtic català d’influències flamenques.

Per cert, la remodelació també de les sales del Llegat Cambó ha suposat la col·locació del nostre Abbé de Fragonard en un lloc preferent, com podreu comprovar els que hi aneu.

No us ho perdeu!

[Web] MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya

[Col·leccions on-line] Totes les obres exposades al MNAC, digitalitzades

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s