Clàssics saberuts

“Res no resulta més atractiu a un home que la seva cortesia, la seva paciència i la seva tolerància”
Marc Tul·li Ciceró

Aquests dies ha arribat a les meves mans una col·lecció dels discursos de Ciceró, el gran orador romà –polític i escriptor– que figura, sens dubte, entre els millors enraonadors de la història de la política. I dic enraonador perquè la seva prosa deixa palesa la seva “capacitat i habilitat de raonar”, si ens cenyim al sentit etimològic del verb enraonar. En llegir no deixo d’imaginar-me el Ciceró de David Bamber a Rome (HBO 2007) sermonejant la seva pròpia consciència. La seva lectura desvetlla algunes de les claus de la seva mestria i… de la seva mort.

Els que no vàreu escapar del llatí a l’ensenyament obligatori o al preuniversitari recordareu allò del Cicerone consule, oi? (L’ablatiu absolut fet participi, literalment “essent Ciceró cònsol…”). Sí: Ciceró va ser cònsol de la República de Roma i tot i que aquell fou el període més brillant de la seva carrera política no fou la plenitud de la seva mestria en oratòria. Continua la lectura de “Clàssics saberuts” →

Virtuosos

Per virtuós defineix el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC –a més de l’obvietat de ser la qualitat d’aquell qui practica la virtut– la persona que “excel·leix en la tècnica del seu art, especialment a tocar un instrument musical”. De virtuosos d’aquesta mena n’hi ha hagut molts, al llarg de la història. Més abundants en una època on les dificultats i la migradesa dels recursos econòmics i tècnics feien aflorar en la seva màxima exponencialitat la virtut humana, tampoc són una espècie extingida en l’actualitat, especialment en el món musical, on la professionalització ha consagrat un irreductible bastió de la cultura de l’esforç en els conservatoris i escoles musicals. Continua la lectura de “Virtuosos” →

Sobre aquest bloc

Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però també del present. La història és l’ahir i és l’avui. Hic et nunc, aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

Qui escriu això? Un servidor, Diego Sola (Granollers, 1988). Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, amant de l’escriptura, divulgador de la cultura i interrogador dels temps. Només pretenc exercir molt humilment la meva tasca d’historiador, l’ofici de cronista, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d’on venim i cap a on anem.

Crònica, cultura, història, vida. Tot un garbuix de conceptes plens de contingut. Des d’un plantejament crític i alhora constructiu.

Contacte: diegosola@ub.edu

*Encapçala la pàgina el bust geminat d’Heròdot i Tucídides, els dos grans historiadors de la Grècia clàssica, considerats pares de l’ofici d’historiar.