Bellulla: història, culte i devoció d’un santuari vallesà desaparegut

Conferència dins del curs d’història “El Vallès: de l’edat mitjana a la moderna”. Fundació Bosch i Cardellach (Sabadell), dimecres 31 d’octubre a les 18:31 (vegeu programa complet del curs en aquest enllaç).

Bellulla: història, culte i devoció d’un santuari vallesà desaparegut

A càrrec de Diego Sola (Universitat de Barcelona – Centre d’Estudis de Granollers)

Durant més de cinc-cents anys la Mare de Déu de Bellulla (pronunciat Viluia pels habitants de la zona, els vallesans de l’època i encara pels canovellins d’avui) va ser una de les marededéus més estimades de Catalunya. El seu santuari, situat a la capçalera d’un turó de Canovelles que avui coneixem com a Bellulla, va ser objecte de peregrinació de vallesans i catalans vinguts d’arreu que acudien a aquesta advocació de la Verge Maria per sanar malalties vinculades amb la vista. La primera capella és documentada el 1279 però no fou fins a l’època moderna, quan els dominicans es van fer càrrec del santuari, que el culte a Santa Maria de Bellulla va difondre’s més enllà del Vallès. La desamortització de 1835 va acabar amb l’esplendor de l’indret, del que avui en queda l’església i una gran casa convertida en finca particular, mentre que la talla d’origen romànic resta desapareguda. Amb aquesta presentació proposem un viatge a les fonts i llibres devocionals que expliquen la història, el culte i la devoció d’un santuari vallesà desaparegut.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s