El proper 11 d’octubre organitzem la primera trobada del seminari permanent del Grup d’Estudis Cartoixans, que oferirà tres comunicacions sobre diverses èpoques i àmbits temàtics de la Província Cartoixana de Catalunya. Aquest grup de recerca neix d’una necessitat i un interès dels seus integrants pel món cartoixà: entre els ordes religiosos principals de la història occidental, la Cartoixa, fundada per Bru de Colònia el 1084, ha estat dels menys estudiats. El motiu principal que tradicionalment s’ha explicat per a la manca d’una història i una recerca consolidada ha estat la naturalesa i idiosincràsia tancada, aïllada, de la Cartoixa, un orde de monjos ermitans que en mil anys d’existència gairebé no ha patit canvis en la seva forma de vida.
L’orde cartoixà és un actor històric rellevant. A Catalunya, va arribar-hi el 1163 amb la fundació de la Cartoixa d’Escala Dei, al Priorat (que perviurà fins el 1835), però la seva presència va ampliar-se al llarg dels següents segles: Sant Pol del Maresme (1270-1434), Vallparadís de Terrassa (1345-1414) i Santa Maria de Montalegre (1415-actualitat). Al Regne de València cal recordar la importància de Portaceli, fundada el 1272, Valldecrist de Sogorb (1385-1835) i la d’Aracristi prop de València; i a l’Aragó, la d’Aula Dei, fundada el 1564. Al conjunt de la Corona d’Aragó n’hi van haver-hi d’altres, el que prova l’especial arrelament d’aquesta congregació religiosa en aquests territoris.
Historiant, historiant... 