crònicahistòria
Història

Aquell 6 d’octubre a Granollers (NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

Dos anys abans de l’esclat de la guerra, la capital vallesana visqué una revolució llibertària de vint-i-quatre hores que acabà amb l’edifici consistorial afusellat i bombardejat.

A les vuit del vespre del 6 d’octubre de 1934 el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat català “de la República federal espanyola”. En aquells moments, totes les forces de seguretat del govern català eren 400 mossos d’esquadra i 3.200 guàrdies d’assalt. Estat Català, partit independentista integrat a l’Esquerra Republicana, disposava de la mateixa quantitat d’homes armats. Mentre a tota Catalunya la Generalitat intentava fer complir feblement una decisió que buscava trencar amb el govern de la República aleshores presidit per Alejandro Lerroux i integrat per les forces conservadores, a Granollers la proclama –repetida des del balcó de l’Ajuntament– no va derivar en la defensa d’un nou Estat sinó en una revolta de la CNT-FAI vallesana que intentà, sense èxit, l’establiment d’un comunisme llibertari d’arrel anarquista a Granollers. Aquest diumenge farà setanta-nou anys d’aquell esdeveniment insòlit. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: