“Avui anirem al mercat Sant Carles a comprar el dinar!”. La meva tia, en recollir-nos amb el seu vell Renault 5 a la porta de l’escola, només ens havia de dir això per animar-nos el descans entre les classes del matí i la tarda. Perquè saltar de Torres i Bages al centre amb aquell atrotinat cotxe que tenia un forat al terra, sota el seient del copilot, era garantia segura de divertit trànsit sobre les màgiques llambordes dels carrers del centre de Granollers. (Continua llegint a NacióGranollers.cat)
Historiant, historiant... 