crònicahistòria
Història

Històries: L’Edèn del Vallès (NacióGranollers.cat)

Un Vallès ple d’històries a

NacióGranollers

Segons la tradició judeocristiana, l’Edèn és la contrada on Jahvé va focalitzar la seva creació terrenal. La morada dels homes i les dones. La llar de l’arbre de la vida, que havia de preservar la immortalitat de la primera parella humana. El cau, també, de l’arbre del pecat, el signe de la caiguda en la temptació i la causa de la mortalitat eterna de les persones. Més encara, la tradició siríaca ha estat més agosarada i ha considerat, durant segles, que l’Edèn tenia una ubicació geogràfica molt específica: Mesopotàmia. Els curiosos encara poden delectar-se aquests dies amb les meravelles del Creixent Fèrtil oriental visitant la corresponent exposició al CaixaFòrum de Barcelona. Però aquells que busquin una experiència edenítica real i palpable, aquells que vulguin saber, de veritat, quin és l’autèntic jardí de l’Edèn, que no donin més voltes i que agafin les vambes, la bicicleta o el cotxe i es desplacin a l’indret on, fet i fet, s’han preservat les qualitats d’un jardí global: isolament, salvatgia, atemporalitat, fecunditat, frondositat i… humanització. (Llegeix sencer a NacióGranollers.cat)

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

Qui escriu això? Diego Sola (Granollers, 1988. Canovellí). Historiador i divulgador. Llicenciat en Història i doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona.

Professor i investigador a la Facultat de Geografia i Història de la UB. Intentant cultivar la tasca d'historiador, la no sempre fàcil tasca de comprendre com som, d'on venim i cap a on anem. (+perfil)
Historiar, fer història, és com teixir un brodat de trames i colors diversos. Fer història implica exercir, també, l’ofici de cronista. Un cronista que parla del passat però, també, del present. La història és l’ahir i és l’avui. Aquí i ara, mirem el passat que ens ha precedit i excavem la complexitat del nostre segle.

No en va, i com deia Ciceró,
“la història és mestra de la vida”!
Anuncis
%d bloggers like this: