Destacat

Novetat 2024: The Chronicler of China (edició anglesa)

Aquest 18 de març l’editorial anglo-estatunidenca Routledge publica l’edició en anglès de El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia (llibre publicat el 2018 per Edicions UB en coedició amb l’Institut Confuci). El llibre original ha estat revisat, traduït i ampliat (amb especial atenció a l’impacte que el llibre de 1585 Historia del gran reino de la China del frare agustí Juan González de Mendoza va tenir al món anglosaxó a finals del segle XVI). El títol, precedit pel pròleg de Joan-Pau Rubiés “Juan González de Mendoza and the European discovery of China”, apareix dins la col·lecció Hakluyt Society Studies in the History of Travel, dedicada a la història de la literatura de viatges en època moderna i està basat en bona part en la meva tesi doctoral, defensada a la Universitat de Barcelona l’any 2015.

Aquí us deixo la nota del llibre:

Novetat 2023: dossier a la revista ‘Hispania’

Acaba de publicar-se el dossier “Prácticas de mediación en los misioneros de la Corona de Castilla en China y Filipinas (siglos XVI-XVII)”, impulsat pel projecte REDIF de la UB, a la revista Hispania. Revista Española de Historia del CSIC (Vol. 83, Núm. 274, 2023). El monogràfic inclou un conjunt de treballs sobre religiosos franciscans, dominics i jesuïtes vinculats al patronat eclesiàstic de la Monarquia, a més d’una introducció que reflexiona sobre la identificació i caracterització del tipus de pràctiques de mediació exercides pels agents religiosos hispànics als segles XVI i XVII.

Es tracta d’un monogràfic que hem tingut l’oportunitat de tirar endavant juntament amb les professores Anna Busquets, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Marina Torres Trimállez, de la Universitat Catòlica de Lovaina, i que compta també amb els treballs del professor José Antonio Cervera (El Colegio de México) i l’investigador Haitao Peng (Universidad Francisco de Vitoria).

Aquí podeu consultar en obert el dossier i els seus articles.

Destacat

Novetat 2022: Història dels papes / Historia de los papas

De la nota de premsa de Fragmenta Editorial:

Fragmenta publicarà, aquest 25 de maig, en català i en castellà, el llibre Història dels papes, en el qual el professor Diego Sola explica les fases històriques de la que «és, potser —juntament amb la casa imperial japonesa—, la institució vigent més antiga del món». Ho fa amb un discurs àgil, fresc i amè.

Diego Sola, que és doctor en història moderna i professor a la Universitat de Barcelona, divideix Història dels papes en tres grans blocs. En primer lloc explica la creació d’aquesta figura i el seu desenvolupament inicial fins a l’edat mitjana. En un segon capítol presenta la crisi del model anterior de la institució, des del Renaixement fins a la Il·lustració. Finalment mostra el papat des d’aleshores als nostres dies. L’obra conté també la relació completa de papes amb la durada del seu pontificat i un índex històric.

L’obra, que es publica a la col·lecció «Introduccions»,  és rigorosa i «sense cap mena de concessió a l’apologètica», creu Ignasi Moreta, editor de Fragmenta. «Les històries dels papes constitueixen en si mateixes tot un gènere. En el fons, estem parlant d’una història d’Europa a través de la institució papal. En aquest cas, a més d’explicar la història dels papes des d’una lectura contemporània, podem dir que és la primera obra en català que s’adscriu a aquest gènere», ha continuat. A Història dels papes, Diego Sola, a més, «fa un interessant excurs per explicar la vinculació de Catalunya amb el papat, per exemple a través de la figura d’Adrià VI, que havia sigut bisbe de Tortosa», ha conclòs l’editor.

Diego Sola (Granollers, 1988) és doctor en història moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on actualment és professor lector i director del màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (segles XV-XIX). Els seus principals interessos han sigut l’estudi de l’espiritualitat i la cultura religiosa a l’època moderna, les transferències culturals en època moderna i la història dels missioners ibèrics a Àsia. De fet, la seva tesi doctoral, El cronista de China. Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia (Publicacions de la Universitat de Barcelona i Institut Confuci de Barcelona, 2018), ja versava sobre aquestes qüestions. La Història dels papes que Fragmenta edita ara no és la primera incursió de Sola en el camp de la divulgació de la història de les religions. L’any 2017 ja va publicar Europa se desangra. Las guerras de religión (Bonalletra Alcompás – EMSE).

Novetat 2022: La presència cartoixana a Catalunya (segles XII-XX)

La Cartoixa, la gran desconeguda

La Cartoixa és una gran desconeguda. Això és així perquè quan es pensa en els cartoixans i els monestirs que els acullen, venen al cap les imatges del silenci i de la solitud que els permeten experimentar la seva espiritualitat. I tanmateix, la Cartoixa és molt més que aquest recolliment que implica l’eremitisme.  

 Aquest llibre d’història, en forma de recull d’articles de recerca, contribueix -de manera rellevant-, a  donar-la a conèixer i a valorar justament el llegat cartoixà. I ho fa fent èmfasi en qüestions vinculades al patrimoni de l’orde, bo i incloent aspectes documentals i arquitectònics, però també abordant qüestions vinculades a la intel·lectualitat, la vida cultural, l’art i la literatura, l’heràldica, el paisatge i la gastronomia. Així doncs, aborda qüestions vinculades al patrimoni material i també a l’immaterial. Aquest és un llibre d’obligada lectura per a les persones que vulguin endinsar-se en l’espiritualitat de temps passats i per assolir l’aprenentatge del què significa -amb paraules de Diego Sola a la introducció- “el silenci com a forma de viure l’espiritualitat, la solitud com una via per trobar-se amb Déu; silenci i solitud que troben en la nit el moment idoni”.

La presència cartoixana a Catalunya (segles XII-XX) ofereix una visió de llarga durada del què significa l’orde cartoixà. Ho fa des de l’època medieval fins a l’època contemporània. D’aquesta manera, aconsegueix superar la tendència de dividir la història en compartiments estancs i reflecteix un contínuum real de la contribució dels cartoixans a casa nostra (fruit de la col·laboració d’historiadors de diferents periodes).

L’obra forma part de la Col·lecció Quaderns de Montalegre, la qual  és una iniciativa del Grup d’Estudis Cartoixans, format com a seminari permanent de la Secció Departamental d’Història Medieval, Història Moderna, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de la col·lecció és estudiar la vida monàstica i l’empremta que ha deixat, al llarg dels segles, en els àmbits de l’espiritualitat, la literatura, la biblioteconomia, l’art i l’arquitectura, entre d’altres, així com les relacions que ha mantingut amb la societat del seu temps.

Diego Sola (Granollers, 1988), doctor en Història Moderna, exerceix com a professor de la Universitat de Barcelona i ha estat investigador visitant a la Universitat de Cambrigde. Participa en diversos projectes de recerca i ha publicat articles en llibres i revistes acadèmiques com Tiempos Modernos y Estudios (Universitat de Costa Rica). És conferenciant habitual a l’Aula d’Extensió Universitària per a la gent (Universitat de Barcelona) i divulgador en diversos mitjans de comunicació.

Pere de Manuel (Girona, 1948), llicenciat en Geografia i Història, arquitecte tècnic i diplomat en Arqueologia hispànica, ha estat tècnic superior de patrimoni històric de la Generalitat de Catalunya des de 1983 i fins a la seva jubilació. Estudiós del tema cartoixà, ha realitzat obres de restauració i d’intervenció arquitectònica a les cartoixes d’Escaladei i de Montalegre, com també a d’altres importants monestirs i monuments nacionals com Sant Pere de Rodes, Santes Creus o Poblet.