S’acaba de publicar el nou número de la revista Historia Crítica (98, octubre-desembre de 2025), un monogràfic que hem coordinat conjuntament amb la companya Anna Busquets en el si del projecte de recerca REDIF (aquí el web del nostre grup). El dossier, titulat “Les llengües de l’imperi: agents de comunicació i sabers globals a les monarquies ibèriques (segles XVI-XIX)” inclou un conjunt d’articles de mitja dotzena de reconeguts especialistes en la història de les mediacions culturals -i interculturals- en el món hispànic i global dels segles XVI a XVIII.
Aquest monogràfic vol posar el focus en l’ús de la informació com a instrument de domini imperial, així com en el procés d’englobament del món que es va produir amb la generació de nous sabers de caràcter etnogràfic per part dels religiosos. L’enviament de cartes, peticions, informes i relacions a la cort no només obeïa a la necessitat de comunicar sinó també a l’imperatiu de defensar els propis interessos –molts cops canviants– de grup o corporatius, una competència i rivalitat donada així mateix entre ordres i províncies religioses. Això ens permet observar l’escenari global de les monarquies ibèriques com un espai comunicatiu de gran intensitat i especialment propici per a la formació de nous sabers de naturalesa política i etnogràfica, element que ha centrat el nostre dossier.
El conjunt de treballs estan disponibles en accés obert a través d’aquest enllaç.
Historiant, historiant... 